Creuer “Brisas del Mediterraneo” del 28 de Novembre fins el 5 de desembre de 2005

 

 

 

Era un divendres quan va trucar el telèfon, era per dir-nos que en un sorteig del diari Punt Diari, ens havia tocat un creuer pel Mediterrani, va costar fer-nos a la idea ja que nosaltres fins aquell dia havíem pensat que un creuer ja el faríem més tard de tota manera era la ocasió perfecta per esbrinar com eren els creuers, anàrem a l’agència de viatges i ens assabentaren que teníem dos possibilitats de sortida, el dia 28 de Novembre o bé el 12 de Desembre, escollirem la primera.

La primera sorpresa va ser que no teníem que pagar absolutament  res ni tan sols les taxes, la cabina, no era de les millors, però tampoc de les pitjors, corre-cuita a fer maletes i ultimar detalls.

El dilluns ens assabentarem que la Ronda Litoral de Barcelona estaria tallada per un esdeveniment al Fòrum, ens porta la Susanna i decidirem anar-hi amb temps suficient, total que tots els cotxes de Barcelona acordaren aquell dia no utilitzar la ronda i en una hora i quart ja estàvem al costat del vaixell, faltaven però sis hores per la sortida......

Hi havia un cartell que indicava que podíem deixar l’equipatge que ens arribaria a la cabina dues hores després de salpar, anem tot seguit a facturació a on ens donen una targeta que ens servirà per totes les despeses del vaixell, per entrar, sortir i per identificar-nos.

Després matem el temps observant com van arribant la resta de viatgers, vells, joves, ben vestits amb cotxes luxosos, altres d’esport, parelles, grups, gent sola... en fi, gent molt diversa. Al final ens indiquen que ja podem pujar a bord, i......la primer foto, en una àncora, record de la pujada.

Una vegada situats ens indiquen tot seguit on està situada la cabina que tenim assignada, el cambrer ens diu que en aquella cabina hi fa molta fressa i que si podem demanem un canvi (ho diu d’amagat i com si fes una cosa mal feta), realment hi ha molta fressa i decidim fer-li cas. Ens diuen que fins les 7 no ens ho podran confirmar,

Entre tant anem a dinar, ja que tenim un buffet preparat, es  un dinar que sorprèn una mica per la seva  varietat, dinem una mica despistats tot escoltant un “mariatxi” mexicà autèntic que després al llarg del creuer es farien familiars, i anem a descobrir el vaixell, no costa gaire perdre’s,  hi trobem el casino, la discoteca, una mena de teatre, el menjador, la piscina, per cert buida i amb una xarxa per prevenir les caigudes, els jacuzzi,  una terrassa superior també veiem que no podem anar a la proa del vaixell, només a la popa.

Ara toca la festa de benvinguda a on ens presenten l’equip d’animadors del vaixell i els artistes del ballet.

Ens avisen que cal anar a la cabina per recollir els salvavides i participar en simulacre de naufragi, qui més qui menys s’ha agafa rient i anem a la coberta a on hi ha les barques de salvament a on ens passen llista.

Ara tenim una xerrada sobre el funcionament de vaixell i sobre les excursions, ens la dona un Sr calb que es el director del creuer i que es el que presenta els espectacles i que el dona moltes vegades, ens fan la propaganda de cada una de les excursions, tot seguit ens anem a apuntar a la de Nice,  Montecarlo i Mònaco, ja que a les nou s’acabava el termini per fer-ho, també ens apuntem a la de Pisa i Florència i deixem per l’endemà la de Roma

Sabem que el vaixell passa per davant de St Antoni però ja és fosc i no identifiquem la costa que tenim davant.

                Ens canvien finalment la cabina, una mica menys sorollosa que l’anterior però correcta està preparada per tres persones el que fa que sigui força ampla i tota la roba que portem la podem encabir als armaris sense problemes, a la cabina hi trobem el diari amb tot el que es fa al vaixell, aquest diari el posen cada dia amb el que es farà el proper dia.

                Amb tot això ja s’ha fet l’hora de sopar, arribem al menjador i el cambrer dona una volta complerta abans de trobar la taula 45, que es la que ens correspon   a la taula ben aviat arriben la resta de passatgers, dues Sres. franceses, una parella de nuvis de Cantàbria i una parella que no ho era de Barcelona.

 

 

                Ens sobte l’amabilitat del cambrer ens posa fins i tot el tovalló a la falda...... ens posa el menú del dia davant i ens demana quin vi ens agrada més, els plats son molt ben cuinats i presentats, tot seguit anem al teatre que havíem vist abans a on veiem el primer espectacle, no el veurem més ja que no el podem filmar però val a dir que està molt ben portat i els artistes són tots excel·lents allà ja et dones compte de que no cal demanar res sempre hi ha un cambrer que et demana que vols.

 

                Passem pel casino a on hi ha qui juga a les màquines o a la ruleta i anem a veure la discoteca, no ens hi quedem, es plena de fum, i anem a la cabina a dormir, ja són quasi la una de la nit.

 

                Dimarts 29

 

 

                Ens despertem i, per veure el temps hem de sortir fora ja que la cabina és interior, anem a esmorzar i com que el vaixell passa prop de la costa anem mirant les llocs per on passa, finalment arribem a Villefranche , que es el port que fan servir els creuers per no anar a Mònaco que es molt car, té l’inconvenient de que es molt petit i els vaixells no hi poden amarrar i han de traslladar els passatgers a terra en barquetes més petites.

 

                El que si ens toca es anar a dinar a l’hora d’Europa o sigui a les 12 havent dinat anem a les barquetes, sortim i ens fan la segona foto. El poble es semblant a qualsevol de la Costa Brava, o sigui molt maco, pels voltants moltes cases, urbanitzacions i inclòs blocs de pisos, ara bé el paisatge és molt maco.

                Anem als autobusos en direcció a Nice fem una passejada (amb autocar) pel passeig dels inglesos i veiem el famós hotel Negresco, amb el porter amb barret de ploma és l’únic que conserva l’esperit de fa cent anys, els altres que hi havia han tancat.

 

                Baixem a fer la visita i el primer que veiem,  com si fos ací es l’estrella de La Caixa, tot seguit visitem el mercat de les flors (encara que ja l’estaven netejant) l’església dels penitents negres la catedral amb els balcons pintats amb ombres, la casa on va néixer Paganini, l’opera, aquelles botigues modernistes....

 

                Reprenem el camí cap a Mònaco passem la costa tota plena no de cases si no de mansions i anem de dret a Mònaco a la Roca, allà veiem (per fora) el museu oceanogràfic, que regentà Cousteau, allà hi ha na col·lecció de cotxes de luxe impressionant (no d’exposició, si no pel carrer) veiem la catedral de Sta Devota, amb les relíquies de la Santa i les tombes dels reis de Mònaco.

                Al sortir de la catedral ja comencen a caure les primeres gotes, ens en anem a la plaça a on hi ha les botigues per a turistes i el palau reial. Una estona per compres i sortint ja ho hem de fer amb paraigua ja que comença a pedregar.

 

                La visita a Montecarlo queda reduïda a una visita al casino, hi hem d’anar corrent, ni el paraigua serveix per res davant la pedregada que cau, val a dir que la visita val la pena, l’entrada es molt maca i l’interior (pagant suplement) es millor, un dels menjadors simula un vagó de l’Orient Exprés els personatges són els habituals dels casinos els nerviosos, els que no miren la jugada.....anem passant la visita, una sala de màquines, una sala a on hi havia abans els fumadors,  ja que ara es permet fumar, allà hi estem una bona estona, el temps no dona per  passejar, de sobte comença a caure aigua i per una gotera del sostre raja aigua com is fos una font al bell mig de les taules....ja els tens tots a córrer posant-hi   cubells per anar recollint aigua.

 

                Va ser l’espectacle. A la sortida altra vegada cap el bus, vàrem quedar els darrers i la feina va ser trobar el camí, tot el terra era blanc, com si hagués nevat hi havia deu centímetres de gel tot relliscava i es veia un paisatge totalment diferent del que hi havia abans, veiem al fons l’hotel París i anem cap el túnel a on ens esperava el bus, la tornada va ser llarga, les cues a la carretera eren  de l’estil de les d’ací en diumenge fins i tot varen telefonar del vaixell per saber a on erem.

 

                Al final arribarem sense problemes, barqueta altra vegada i tot i que el mar ja es movia molt, el vaixell estava inamovible, el sopar excel·lent com sempre, i l’espectacle, diferent al d’ahir però també de qualitat.

 

                Ara ja comencem a conèixer algunes persones, una de les dues franceses és de Cotlliure, la parella treballa en una Agència de Viatges i la noia és guia de coves a Cantàbria.

 

 

 

Dimecres 30

 

 

                               

     Avui arribem a Livorno, que es el port que utilitzen els creuers per arribar a Florència i a Pisa, tot primer el dia sembla s’aclarirà però ben aviat veiem que la pluja serà l’ingredient del dia.

 

         Livorno en realitat ni tan sols el veiem,  a les 8 i mitja ja estem a punt per l’excursió primer cap a Pisa, a veure la famosa torre inclinada, pel camí veiem els paisatges de la Toscana emboirada i mullada, es veu una regió rica, molt i molt poblada, no hi espais sense edificacions, es també agrícola, no hi ha grans fàbriques. pel camí veiem instal·lacions militars de tota mena,

 

 

          Arribem a Pisa l’anomenada plaça dels miracles, es el nostre destí, allà hi ha la Catedral, amb la torre inclinada i el baptisteri, la torre té això, que és inclinada, no ens es permès de pujar-hi, només pel fet de que no tenim temps de pujar els 300 escalons que hi ha, ens expliquen que ja es va començar a inclinar a la seva construcció i que es va intentar corregir redreçant els pisos superiors, realment es sorprenent veure una construcció així que s’aguanti, tot i que darrerament s’hi ha fet actuacions per consolidar-la, la catedral també impressiona per les seves dimensions, hi destaquem el púlpit molt ben treballat,  veiem que la majoria de les pedres de la catedral, han estat tretes de sepulcres i altres construccions romanes dels voltants, dit d’altra manera reciclades.

 

        Amb tot el baptisteri es la construcció mes interessant  amb la trona pels càntics  i davant mateix el cementiri que provo de visitar però que resulta que haig d’anar a pagar una altra entrada a un altra lloc, no hi ha temps.

 

         Retornem a l’autobús després de passar per unes parades de souvenirs entre els que destaca l’heroi nacional, el pinocho, que hi es en totes les seves manifestacions possibles.

 

       Una vegada al bus sembla que la pluja que no es ha deixat en tota la visita ara ens vol deixar i para de ploure una estona, no tarda gaire a tornar-hi i sobre la una arribem a Florència, ací ens deixen temps lliure per dinar o fer el que vulguem, ens diuen però que no entrem a la Catedral (duomo) ja que a la visita guiada posterior està previst anar-hi.

 

         Mengem un tall de pizza a corre cuita i anem per la plaça de la república fins el mercat a on hi ha un senglar que segons la tradició se li han de tocar els ullals per tenir sort. Tot i que son molls per la pluja complim la tradició i seguim el carrer fins el Ponte Vecchio, a on veiem el riu que per la pluja v molt ple a banda i banda, amb les cases semblants a les de Girona.

 

        Al mig del pont, hi ha una munió de candaus tancats ja que es tradició de les parelles que es casen posar-hi un candau i tirar la clau al riu, simbolitzant la eternitat del matrimoni, es clar que l’Ajuntament quant n’hi ha massa els desfà i els llença.

 

        El pont es ple de tallers de joiers, i a la part superior hi ha un passadís que la reina va fer construir per no barrejar-se amb el poble quan havia d’anar d’una a l’altra de les seves residències. Aquest mateix passadís volia utilitzar-lo hitler per emportar-se’n les obres d’art de Florència, i per aquest motiu el pont no va ser destruït com els altres de la ciutat.

 

    El motiu de que només hi hagin tallers de joieria era una ordre del rei, ja que abans només hi havia carnisseries, que abocaven les deixalles al riu que era a sota, i el riu, es clar,  feia massa pudor quan passava prop del palau una mica més avall.

 

             Ara anem a veure la palau dels Uffici, antiga residència dels Borgia només volíem veure’l però oh sorpresa, no hi havia ningú, tot i que disposàvem de molt poc temps, entrem, agafem una guia automàtica i anem cap a la visita, no es pot descriure la quantitat immensa d’obres d’art famoses que hi ha, totes les estudiades, el naixement de Venus, obres de Miquel Àngel....Caravaggio.....Botticelli.....en  fi....

 

          Per desgràcia, no disposem de prou temps per fer la visita com deu mana, però el regust que queda es inoblidable. Corre cuita anem cap la plaça de la catedral a on havíem quedat per la visita guiada, pel camí trobem un estanc i comprem segells per les postals.

 

         Arribem just i comencem la visita, la guia aquesta vegada portava un altaveu portàtil el que feia que es pogués sentir el que comentava molt bé, entrem a la catedral (duomo) molt interessant, destaquem la sobrietat interior que contrasta amb la magnificència de l’exterior, ni tan sols hi ha bancs o cadires només que en una petita part destinada al culte.

 

         Tot seguir recorreguem els camins que ja havíem explorat pel nostre compte, fem una parada obligada davant del David de Miquel Àngel no és l’original, a la plaça, també hi ha diferents estàtues cada una d’elles amb la seva història, tornem al Ponte Vecchio per veure’l de lluny i finalitzem la visita a una plaça de la que no recordo el nom a on hi havia una fira de Nadal.

 

 

        Deixem Florència amb recança de no haver vist més bé aquesta ciutat, suposo que un dia o altra hi tornarem.

 

        Ja en el vaixell, ens esperaven com cada dia el sopar, els buffets magnífics, les orquestres per ballar o el que calgui.....l’espectacle aquesta vegada es d’uns russos i  no es tan espectacular com altres dies però si molt correcte i agradable.

 

 

Dijous 1

 

 

                 Avui arribem a Cittavechia, que es el port que fa servir la ciutat de Roma,  aquesta ciutat viu dels vaixells de creuer que cada dia amarrant al port i dels de càrrega que porten mercaderies a Roma. No es tracta d’una ciutat moderna si no d’una ciutat fundada ja pels romans,

 

        Ens recull com sempre la guia que ens porta als autobusos i que pel camí ens va explicant una mica la història de Roma i el que faríem durant el dia el dia es presenta plujós com ahir sort que a mig matí es comença a aclarir i podrem gaudir d’un bon dia.

 

        Novetat, es donen uns auriculars amb un aparell receptor que permet que la guia es comuniqui amb nosaltres sense haver d’estar prop d’ella , això permet una major llibertat de moviments per fer fotos sense perdre detall del que va explicant, a la vegada permet escoltar les preguntes que se li fan i les respostes que hi dona, també permet informar dels llocs de reunió si estem separats.

 

        Tot primer anem als museus Vaticans, són enormes i la quantitat d’obres d’art que hi ha és incalculable. Anem passant per les galeries en direcció a la capella Sixtina, destaquem les pintures del sostre, pintades de maneres que semblin en relleu, las tombes d’alguns papes a terra i en pedres semiprecioses,  diferents estàtues, una mapa geogràfic de tota Itàlia fet del segle XIII....., per una finestra veiem l’antena de Radio Vaticano.

 

     Arribem finalment a la capella Sixtina, no es pot parlar, no es pot fotografiar i no es pot filmar val a dir que hi trobem poca llum, l’obra de Miquel Àngel, llueix poc, especialment el sostre que es el mes important, realment es veu millor a les il·lustracions que no a la realitat, la paret frontal pintada posteriorment, llueix més i es pot veure millor.

 

 

        De tota manera trobar-se davant d’una obra d’aquestes dimensions i pensar que la va fer tot sol sense quasi ajudants i trossejant cada part de figura segons la podia fer cada dia per que quedés bé impressiona.

 

     Sortim per la porta del costat que es porta per una escalinata a la plaça de Sant Pere, l’escalinata té les característiques d’una escala monumental, perd alçada final per donar sensació de grandiositat, sortim a la plaça que està plena de cadires, ja que cada dimecres el papa dona audiència als fidels, també l’obelisc del mig, està ple de fustes i ferros ja que hi estan bastint el pessebre monumental, tot això fa perdre una mica de grandiositat a la plaça que realment és tan gran com l’havíem imaginat.

 

           Entrem ara a la Basílica, pel que ens havien dit trobem que no hi ha massa gent, suposem que es la temporada apart de la pluja que encara que ara ja hagi parat, fins ara plovia. Entrant a la dreta hi ha la Pietat de Miquel Àngel,  desgraciadament està darrera uns vidres que fan que no es pugi veure gaire bé i menys fotografiar-la, l’han protegit des de que li varen partir la ma.

 

         A terra hi veiem les equivalències de moltes de les més importants catedrals del món ja que es la més llarga de totes, està bastida sobre el que diuen era la tomba de Sant Pere i sota hi ha tres nivells, el de l’enterrament i dos més de sobreposats fent la construcció cada vegada més i més grossa fins arribar a l’actual.

 

         Observem l’estàtua de St. Pere en bronze i que quasi ha perdut el peu de tant de tocar-lo els fidels, les famoses columnes de Bernini còpia de les que hi havia a l’anterior Basílica i que encara es veuen ja que les varen conservar com  decoració, l’esperit sant, en forma de colom al fons que està il·luminat per la llum exterior.

 

    També hi ha el papa Joan XXIII amb una màscara de cera, va ser portat a la Basílica ja que no s’havia corromput el seu cos, sense que s’hagi arribat a una explicació lògica encara. Intentem entrar a una capella lateral normalment tancada però hi ha un casament i no ens permeten l’entrada.

 

      Tot seguit anem a una botiga de records del Vaticà, i allà hi ha el que menys podia pensar, entre les imatges, estampes, reproduccions, postals ,......venen benediccions papals, si si  benediccions que segons  la seva representació terrenal en forma de quadre, son d’un preu o d’un altre, has d’informar a nom de qui vols la benedicció, pagar i apa, esperar que la rebis a casa teva tanquilament..........

 

         Ara ja es migdia i anem cap la Fontana de Trevi, a tirar la moneda per tornar-hi, tal i com ja ens havien dit es una font enorme en una plaça molt petita, es això una font monumental, molt plena de gent però és una de les coses que val la pena veure.

 

     Dins el tems lliure prenem un tall de pizza altra vegada i ens en anem a la descoberta de la ciutat, malauradament el mapa que ens han facilitat no és fiable ja que els carrers que indica no són els que hi ha a la realitat, i no ens orientem fins que a una oficina d’informació ens en donen un de real.

 

      Anem al Mausoleu a on hi ha enterrats els darrers reis d’Itàlia, passem per la plaça Navona amb la font dels quatre rius i la de Neptú, i ja ens dirigim a la Plaça d’España que està en obres, o sigui que només veiem l’escalinata i el carrer, ah! i le concentració més impressionats de botigues de renom i de preu que mai havíem vist, marca coneguda hi era representada,

 

 

       Com que ja era hora de començar la visita panoràmica, o sigui sense baixar del bus, anem a la Plaça del Populo, es clar, l’obelisc en obres, i l’escalinata tapada per una propaganda del govern italià sobre l’Ave d’aquell país. Prenem un café i un capuccino que ens resulten a preu d’or i cap el bus.

 

 

      Dins el bus veiem la columna de Trajano, les restes del Circ Màximo, el Coliseu, la Piràmide. Endevinem al fons l’Arc de Triomf  i el monument de Victor Manuel II apart de diferents carrers i construccions que no identifiquem  tot en una horeta escassa i sense baixar del bus.

 

 

      Hem acabat la visita.....una altra hora i cap a Citavecchia a on ens espera el vaixell, passem el control d’entrada, i avui hi ha “festa tropical”, sembla que ens hem de vestir per la ocasió i com que no disposem de vestits adients (ni nosaltres ni ningú) el vaixell que ja ho sap organitza un mercat de camises de floretes adients per la ocasió.

 

     En un racó del bar veiem que ensenyen a fer flors de paper i ens hi apuntem o sigui que vestits i amb floretes, anem cap a sopar,

 

      El sopar com de costum excel·lent, fins i tot  els cambrers fan número d’animació i l’espectacle avui de chicas de conjunto passa agradablement, a la sortida foto, per no perdre el costum, passem per la discoteca a veure com ballen i fins demà que serà un altre dia.

     

 

Divendres 2

 

 

              Avui, es toca Nàpols, hi arribem al matí i l’excursió que hem triat, es la de Pompeia, ja que la de Capri està suspesa, no es època estival, aquesta vegada el port està al bell mig de la ciutat, això ens permet aprofitar el màxim el temps d’estada.

 

               Sortim de Nàpols pel vial especial del port, que permet estalviar-nos el trànsit caòtic d’aquesta ciutat, de seguida veiem el Vesubi, que domina Nàpols i els voltants, el Vesubi es un volcà explosiu, que va reduint alçada a cada erupció i que es dels tipus més perillosos, ara de moment està quiet.

 

          Pompeia de fet era una petita ciutat romana, que no apareix a cap dels escrits de l’època, si no hagués estat pel fet de que va quedar sota les cendres segurament ningú sabria on era.

 

       A més de Pompeia hi ha cinc ciutats més enterrades, no hi ha diners per excavar-les i segurament és a on estan millor conservades, la mateixa pompeia només està excavada un 70%, Abans de la visita passem per la botiga, venen camafeus, fets sobre petxines, veiem l’artista com els fa i es clar, en comprem un..

 

        Tot seguit comencem la visita, amb una pujada, i entrem a l’antiga ciutat la vista de les ruïnes amb el volcà al fons es magnífica, la ciutat conserva els paviments originals, les parets a l’alçada normal, els sostres estan esfondrats, l’anem recorreguent,  la majoria dels mosaics són al museus, en queden uns quants i reproduccions no exactes dels mateixos, destaquem la casa del fauno, a on hi ha un tenda de reproduccions de frescos, botigues, fins i tot restes de conduccions d’aigua, de plomb que podien haver causat moltes malalties, fins i tot morts.

 

          Passem pel forn de pa, i per les termes, dins les que veiem el sostre gravat per conduir les gotes d’aigua i evitar que gotegi, una font de marbre, d’una sola peça que va ser col·locada abans de bastir l’edifici, ja que no passa per la porta, veiem els llocs típics d’unes termes, els conduccions per l’aigua calenta i fins i tot les cendres del foc destinades a escalfar l’aigua que encara estan al seu lloc i que han quedat cristal·litzades.

 

 

        En un cobert apart d’una infinitat d’àmfores, hi ha dos cossos de persones segurament tal i com els va sorprendre l’erupció, els hi han injectat calç i, per això es conserven, si no s’haurien desfet.  Aquella erupció va sorprendre a tota la població dels voltants de la muntanya, que varen creure  que eren els Deus enfadats i que ja se’ls hi passaria, a Pompeia varen morir ofegats pels vapors del volcà més que per les cendres, i altres pobles es varen refugiar en coves prop de la costa i el mar , que també va pujar els va ofegar, la zona està en plena activitat, ens explica la guia que des de que ella ho coneix unes ruïnes inicialment submergides, ja es poden visitar a peu pla, i que de seguir així en 50 anys podran visitar tot el poble ja que la terra es va elevant.

 

 

     Passem ara pel teatre, petitet, amb una acústica bona, que estava cobert inicialment, o sigui que la acústica seria encara millor, des de dalt observem una bonica vista, mentre passem pels carrers, que estan en les condicions d’abans, constatem la manca de canalitzacions d’aigües residuals i el fet de que hi ha pedres  més grosses de tant en tant, com passos zebra, que tenien la funció de permetre als vianants passar sense problemes d’una banda a l’altra i a la vegada per la seva amplada només permetien el pas de carros fabricats a Pompeia, ja que els altres no hi podien circular, o sigui que els mercaders tenien que llogar el carro per transitar per Pompeia,

 

         També hi ha zones peatonals, per les que no podien circular els carros, i això que semblava in invent modern.

 

        Retornem a Nàpols ara per la carretera normal amb el trànsit propi del lloc, i fem la visita panoràmica, amb una vista ràpida als carrers típics, amb la roba penjada de banda a banda, el passeig vora el mar, el castell dels reis catalans i... cap al vaixell.

 

 

         Aprofitem que el port es prop del centre per donar una volta, per les galeries, còpia de les de Milà, comprem una mica de pasta, xocolata i dinem pizza napolitana d’un tamany  immens això si, cuita en forn de llenya i feta davant nostre pel “pizzero”.

 

 

     A l’hora indicada tornem al vaixell que avui surt una mica abans, ens tenim que arreglar ja que avui hi ha el còctel del capità, quan hi anem no ens deixen entrar, ens faran una foto, la coberta de la piscina, és plega de gent però com que esperem som els primers de la foto, després és tot un espectacle veure els guarniments de la gent que van passant.

 

 

      No havíem agafat l’excursió a Tunis però com que ens quedava tot el diumenge dins el vaixell decidim que demà provarem sort i mirarem si hi ha lloc.

 

 

     Avui al vespre hi ha espectacle de bombolles, de l’estil de les del Pep Bou, grosses, una dins l’altra, plenes de fum.....,

 

           Anem a mirar les fotos, i ens en quedem unes quantes, tot i que eren força cares.

 

 

 

 

Dissabte, 3

 

 

       Avui el vaixell arriba tard al port de la Goulette  de Tunis, això ens permet veure amb detall les maniobres d’atracament, que fa amb ajuda d’un remolcador, el port està unit a terra per una carretera que sembla circular sobre el mar.

 

        El vaixell va deixant un rastre d’aigua tèrbola que tot primer pensem que la va deixant el vaixell però que només és el fons marí que les hèlix van anar removent per la poca fondària del port.                  

 

      Per sortir del vaixell hem d’omplir els formularis d’immigració que en el vaixell ja s’han encarregat d’omplir només cal presentar-se davant d’un funcionari tunisià que segella el passaport i ja pots baixar.

 

     Abans però hem anat al taulell d’excursions per veure si hi  havia lloc, n’hi trobàrem per la de Cartago i Sidi Bou Said, la ciutat blava que ja ens havia agradat la darrera vegada. La sortida una mica menys organitzada que les altres però molt efectiva, hi havia uns venedors ambulants venent a la vora del vaixell, i unes persones contractant excursions pel seu compte, mentre els  contractadors  “oficials” intentavan foragitar-los,

 

    Sortim en direcció a Cartago amb un guia que tot primer semblava fluix, però que poc a poc es va anar fent amb tothom, fa el recorregut a l’invers que els altres autocars, el que ens permet la visita sense entrebancs.

 

     Tot primer fem un recorregut pels carrers de la urbanització que ara ocupa l’antiga cartago, i només fem una parada al Tofet, a on hi ha les tombes fenícies, anem tot seguit als ports púnics, i baixem just fins tocar l’aigua, ens expliquen igual que l’anterior vegada que hi ha el port militar i el comercial, i que al estar els vaixells a l’interior no eren visibles fins que ja era massa tard i els invasors no tenien temps per reaccionar.

 

    Fem fotos i tot seguit anem al museu de Cartago, l’altra vegada no ens hi varen portar, allà hi ha una església cristiana de ritus ortodox que està tancada provisionalment, el museu es prou interessant, petit però molt lògic, hi ha mosaics (res a veure amb els de Museu del Bardo), estàtues magnífiques, i un cap d’estàtua immens.

 

    La vista des de dalt de la muntanyeta és molt bonica, i domina tota la ciutat de Tunis. Continuem fins les Termes d’Antonino Pio, que també havíem vist però que ara visitem més acuradament (sobre tot els voltants de les termes pròpiament dites hi veiem els sepulcres destinats a les cendres dels nens que els cartaginesos oferien al seus deus, cada família oferia l’hereu als deus, això provocà una manca de nois per a la guerra i una necessitat de mercenaris que a fi de comptes foren els que provocaren la seva caiguda com a imperi.

 

      Les restes que hi ha són les de la ciutat romana ja que de la cartaginesa inicial no en queda res. Una estona de regateig i el bus ens ve a recollir per anar a la ciutat blava de Sidi Bou Said, el guia s’entesta en fer-nos comprar a les botigues a on segons ell fan preus especials, nosaltres anem cap el cafè de Nath, a prendre el té amb pinyons que tan bons records ens havia deixat.

 

     La ciutat fins i tot ens sembla més viva i bonica que l’altra vegada, després de prendre el té, anem fins l’estimball que dona sobre les termes, veiem el panorama, i retornem cap el vaixell amb el bus, es clar.

 

    Una vegada al vaixell els tràmits d’entrar s’allarguen i les parades que hi ha ens demostren que encara no sabem regatejar, ja que aquelles sabatilles que tan ens havia costat treure per 10 euros quan en demanaven 50 i que pensàvem haver-ho fet de meravella, allà estaven per 5 Euros igual que els tambors rebaixats a 1 Euro cada ú i a 6 per 5 euros......bé no som ni els més llestos ni els més bonics.

 

    Avui hi ha la festa àrab al vaixell nosaltres però aquesta vegada passem de disfressa, volíem veure al vaixell sortir però ho fa abans de l’hora prevista, i quan sortim el port ja és lluny, aquesta nit el vaixell comença a moure’s una mica, no és un gran moviment, però si que es nota i la gent es comença a marejar, es nota ja que van desfilant cap a les cabines sense acabar l’espectacle.

 

   Aquest dia munten al menjador un buffet de menjar espectacular amb estàtues de mantega, de xololate i de gel, escultures fetes amb fruites i una presentació immillorable.

 

     Ens prenem una biodramina preventiva per si de cas, ja que ens queda tot el diumenge dins el vaixell,

 

 

 

Diumenge 4 de Desembre

 

el diumenge aprofitem per veure com es la missa que fa a la discoteca, i, tot seguit anem a veure les escultures de gel que fan a la piscina que han buidat tant punt el vaixell s’ha començat a moure,

 

    Val la pena de veure com un cuiner en 18 minuts, d’un bloc de gel en fa un unicorni diríem que perfecte, la resta del dia la passem fent l’equipatge, que curiosament l’hem de deixar a les dues de la matinada a la porta i quedar-nos dins una bossa amb lo més imprescindible, anem a veure el bingo, que no havíem vist cap dia encara, els campionats de ping-pong  les manualitats, avui fan marcs de fotografia amb pasta, i les diferents actuacions, ah! i també mirem la ruleta del casino.

 

     A migdia el vaixell deixa de moure’s misteriosament ja que la mar està deu ni do lo forta però s’agraeix la quietud. Anem cap a la xerrada de desembarcament i ens passen la factura que haurem de pagar per les excursions i fotos ah! i la roba tropical..... El darrer sopar i el darrer espectacle, segons ells no serà el darrer per què tornarem...ja ho veurem, realment no ha estat malament, adreces, noms i.....fins l’endemà que molt ràpidament desembarquem (a les vuit arribem i a les vuit i mitja ja som a la terminal del port)

 

        La Susanna ens ve a buscar amb la Glòria, i un cartell de benvinguda......sembla que la Glòria està molt contenta,  ha valgut la pena.