DEL 19 AL 26 DE SETEMBRE 2006
Tenim que sortir molt aviat, per això
en lloc de marxar el dia 19 ho fem el 18 i fem nit a Barcelona. Agafem el tren
al matí ens porta la Susanna i en Dani ens ve a acomiadar a
L’estació.
Deixem l’equipatge a la consigna del
passeig de Gràcia i passegem per Barcelona, a mitja tarda agafem el ferrocarril
que porta a l’aeroport i des d’allà ja ens venen a recollir de l’hotel que
teníem reservat.
Amb tot, el dia es fa llarg tot
esperant sopem al mateix hotel situat davant del mercabarna i després de
constatar que l’arranjament que havíem fet a la roda de la maleta no resistirà
anem a dormir.
L’endemà puntualment a les 6 i mitja,
cap a l’aeroport, a Politours ens donen els passaports amb el visat i els
tiquets per l’avió, per l’aeroport trobem un grup de Girona que també va allà
mateix. Sortim a l’hora, mig buits, fins i tot han de redistribuir als viatgers ja que tots van davant. El vol dura
quatre hores llargues es fa una mica pesat però arribem a l’hora prevista,
passem el control de passaports, a on hi ha un cua remarcable, o sigui que
quant anem a recollir l’equipatge, no hem d’esperar gens, a fora ja ens espera
la guia que ens acompanyarà. Sembla que serem 8 i anem a l’hotel Oliornok en
lloc del que ens havien dit a Girona.
Fem 10 Kmts. Que té l’avinguda i 10 més
fins arribar a l’hotel, la primera impressió es estranya, la façana principal
està tota enllumenada després veiem que a més d’hotel es casino, nosaltres
donem la volta i entrem pel lateral que està en obres passem un control de
policia i una vegada dins la mala impressió de l’entrada, s’esvaeix, tot
llueix, unes làmpades impressionants adornen l’entrada de l’hotel i veiem que dins
l’hotel també hi ha un club de nit.
Ens ofereixen la visita de Moscou de
nit i acceptem, sembla que per festes varen il·luminar la ciutat i com que
quedava bé i era turístic, les hi varen deixar. Tot primer esperant es faci
fosc, anem al carrer Arbat vell i allà tenim el primer contacte amb la ciutat,
diuen que el nom ve de Rabat, que vol dir suburbis, que en l’antiguitat era el
que era, fora de les muralles, actualment es el carrer peatonal més cèntric.
Com tot ací es gegantí, té uns dos kmts de llargada, hi ha força gent, parades
de souvenirs músics que toquen instruments mai vistos, i moltes estàtues
adornant el carrer, en lloc de sopar prenem un entrepà, per cert dels mes
dolents que hem pres mai i donem un tomb per aquest carrer.
Ja es fosc i iniciem el recorregut, tot
primer a la Plaça Roja, impressionant l’església de St Bassili , la porta de la
resurrecció, la tomba de Lennin la
esglesiola de Karzan. La Torre de Sant Salvador, sentim el carilló que toca les
hores, i els magatzems Gum criden de seguida la atenció les estrelles roges de
la punta de les torres, eren de rubís però quan la guerra varen desaparèixer i
actualment són de material artificial, giren segons el vent són més altes que
una persona tot i que no ho sembla i pesen més d’una tona.
Travessem els 800 metres que fa la
plaça i anem cap el parc de la Victòria, amb les seves fonts il·luminades de
vermell, i un obelisc al fons, es un parc també impressionant gegantí com tot,
anem fins el final. Al principi hi ha un ornament floral amb el nom de Moscou i
un rellotge fet de flors.
Anem passant carrers, molts casinos,
Les Vegas deu ser una cosa així bé potser una mica més gran. Els gratacels
estalinistes fets per ordre d’Stalin en
dos anys ja que va decidir que Moscou tenia que tenir gratacels, se’n varen
projectar 10 i n’hi ha vuit d’executats, recordem un que hi ha a Varsòvia que
els varen construir els soviètics i que allà en duen el pastis per la semblança
que hi té.
Passem pel pont penjat sobre el moscova
riu de Moscou sub-afluent del Volga passem pel monument a Pere I i anem al llac
dels cignes, actualment sense cignes degut a la grip aviaria, el que si hi ha
es uns quants ànecs.... es impressionant la vista al darrera del convent de
Novodevici o de les novícies, lloc a on anaven les princeses que no podien ser
reines.
Finalment fem cap a la Universitat
situada en un dels gratacels i que davant té un mirador de tota la ciutat.
Estem prop de l’hotel, hi entrem ara
per la porta del casino, està tot en ple ambient, una munió de màquines
escurabutxaques, jugadors, amb cara de jugador, un vaixell immens dins una sala
que fa de restaurant, un pati tancat que sembla exterior, amb el cel, els
núvols... dos escenaris amb diferents actuacions, una bolera automàtica les
noies a la porta del club pescant clients... un ambient al que no estem
acostumats.
Dia 20 de setembre de 2006-09-30
A les set del mati iniciem el dia
esmorzant, passem pel casino hi ha personatges que encara hi son del dia abans,
o han tornat no ho se. L’esmorzar es
també de l’estil de l’hotel, hi pots trobar de tot, llàstima que sigui esmorzar
i no hi hagi gaire gana.
Anem tot primer al Kremlin la guia se
les enginya per ser la primera, hi ho aconsegueix, el Kremlin te forma de
triangle i està rodejat d’una muralla de rajola vermella d’entre 4 i 5 i metres
d’amplada i d’entre 8 i 17 d’alçada disposa de 18 torres de les que cinc tenen
les estrelles vermelles que ahir vàrem veure la que va cantonada a la Plaça
Roja, la de Sant Salvador té el carilló que vàrem sentir ahir i que té 10
campanes, pesant 25 Tm. El rellotge fa 6,12 metres de diàmetre.
A l’entrada, hi ha exposats 875 canons
que Napoleò va abandonar ja que al quedar els seus soldats sense menjar varen
tenir que menjar el cavalls i quedaren sense poder transportar els canons.
A un costat hi ha el palau oficial de
Putin, al que et deixen acostar ni a 500 metres. Allà mateix hi ha el cano
Puska, que presumeix de se la boca de foc mes gran del mon, es de l’any 1.300
tot i que la inscripció es del 1.856 fa
5,34 metres de llargada, pesa 40 tones i la boca fa 890 cm. no ha arribat mai a
disparar, només tenia efectes disuasoris i els entesos diuen que si ho fes
rebentaria, les boles de ferro que hi ha al davant son merament decoratives.
Ben bé al mateix costat hi ha la Car’
Kolokel, zarina de les campanes, també campana gegantina, de 6,14 metres
d’alçada i 6,6 d’amplada i aproximadament 211 tones igual que el canó no ha
disparat, la campana no ha tocat, actualment està trencada sembla que quan es va
fondre el motlle es va posar soterrat aguantat amb fustes que es varen
incendiar, per apagar el foc varen tirar aigua i varen malmenar la campana,
fins molt mes tard no la varen rescatar i varen veure l’esquerda que tenia.
Visitem la catedral de l’Assumpció o de
la dormició, construïda per Ivan III
anys 1475-1479 l’arquitecte la
va fer igual que la del Vladimir però tres vegades mes gran.
Les catedrals ortodoxes totes tenen en
lloc de l’altar el que anomenen l’iconostasi que es una paret amb tot d’icones
amb diferents representacions de la vida de Jesús dels apòstols la verge,
etc sovint hi ha la imatge de Sant
Jordi, que també es patró de Rússia.
També hi ha el tro d’Iva el terrible,
com que va ser excomunicat pels seus actes i no podia accedir a l’església i
ell era d’una religiositat extrema, va manar construir un lloc fora l’església
però que li permetia estar ben bé a la vora com si fos dins i des d’allà
assitia a les cerimonies.
Entrem a la Catedral de Sant Miquel
Arcàngel, amb frescos de l’any 1.622 i 46 sarcòfags allà hi ha fins i tot
sarcòfags dels nens assassinats a fi de que no arribessin a regnar.
Ens sorprenen uns cantaires que de
sobten fan un petit recital de cant coral, després anem veient que es una
pràctica habitual a segons quines esglésies, son cantaires de diferents
orquestres que abans d’iniciar la temporada canten i venen els seus C.D. per
fer uns diners, la realitat es que ho fan molt bé i l’entorn els acompanya.
Donem una volta pels anomenats jardins
secrets i sortim del Kremlin direcció altra vegada i ara de dia a la Plaça
Roja.
Tal i com ja s’haurà endevinat el
Kremlin no es una construcció si no un recinte murallat a on hi ha diferents
construccions, catedrals i jardins, actualment moltes en restauració, ja que
després de l’època soviètica i del bombardeig dels alemanys varen quedar força
malmeses.
Al anar a entrar la guia veu que la cua
per anar a la tomba de Lennin es curta i ens hi fa posar. Es l’única mostra de
l’època soviètica que es conserva tal qual era, per accedir-hi cal passar dos
controls de policia i deixar tota mena de cameres i no es pot entrar amb bosses
grosses.
S’entra a una espècie de pis soterrat
amb molt poca llum i uns militars que fan guàrdia i indiquen el camí a seguir realment impressiona de
sobte entres a una estància a on hi ha no el sarcòfag de Lennin si no el mateix
Lennin que està embalsamat i de cos present.
L’efecte es el mateix que si hagués
mort abans d’ahir, no deixen parar només donar-li la volta i tornar a sortir
sempre amb la penombra i els guàrdies vigilant, passem a la part del darrera a
on hi ha enterraments d’herois de la primera guerra mundial, presidents de
l’antiga Uniò Soviètica, entre ells Stalin, personatges il·lustres com Gagarin,
etc.
Sortim finalment a la Plaça Roja, en
direcció a l’Església de Sant Basili
realment l’església es de la Intercessió, es de planta de creu i té nou
cúpules, Sant Basili només té una
capella dins l’església. Ens en
assabentem que es el patró dels mariners, l’església per dins està mes
deteriorada del que sembla per fora, es com un laberint de sales que abans
havien estat capelles tan a baix com al primer pis, a on hi ha la capella
principal amb l’iconostasi i un empleat vigilant entre dos radiadors, el que
dona idea del fred que solen passaren una sala tornem a sentir concert semblant
a que hem escoltat al Kremlin, també hi ha en una altra cambra botigues de
records, tot això no desfà l’aire misteriós del lloc, com a curiositat hi ha
les primeres representacions vegetals conegudes.
Retornem a la Plaça Roja, curiosament
ahir a la nit ho vàrem fer sense impediments i avui al haver-hi visita a la
tomba de Lennin hem de passar pel costat ja que el centre es tancat ens dirigim
al costat per veure el canvi de guàrdia de la tomba al soldat desconegut, diuen
que els soldats que fan guàrdia han d’ésser físicament perfectes, i d’una
alçada considerable,
Pels jardins veiem núvies fent les
fotografies de rigor, en tot el viatge veiem moltes núvies, la majoria en
limousine totes vestides per la ocasió,
diuen que com que abans a l’època soviètica estava mal vist ara tothom ho fa.
Anem a dinar i tot seguit fem la visita
panoràmica, passat pels carrers Arbat el nou, ja que el vell es peatonal, veiem
el vaixell de Pere el gran, una enorme construcció dins el riu, es veu que es
tractava d’una estàtua dedicada a Cristòfol Colom fet que s’acredita pels
vestits i per la carabela però ningú va voler aquesta enorme escultura i
finalment se li va canviar el rostre pel de Pere i es va col·locar al mig del riu, ara la polèmica encara es viva.
Veiem la fàbrica de xocolata més
important de Moscou, una central Tèrmica a tocar el riu i diferents fàbriques
tèxtils, el pont penjat i ponts peatonals, molts ponts tenen un sostre per
facilitar-ne el pas a l’hivern.
Visitem la Catedral del Salvador, que,
tot i que sembla antiga es inaugurada l’any 2000 està construïda al lloc a
on anteriorment s’havia de construir un
enorme monument a Lennin gegantí però
l’estructura va ser fosa i aprofitada a la segona guerra mundial, posteriorment
al lloc deixat s’hi va construir una piscina pública climatitzada i finalment
es va decidir recuperar la idea de la Catedral realment es espectacular, tan
per fora com per dins, molt de daurat i molt de marbre, dins molts sacerdots i
molts visitants, l’església es òbviament de culte ortodox per tant amb molts de
ciris i molts icones.
Tot seguit visitem una petita
esglesiola, aquesta gens espectacular però molt autèntica, fa una olor
peculiar, i es molt fsca, la cúpula està formada de peces romboïdals, ja que es
diu va ser feta amb la donació d’un jugador de cartes que va prometre fer
l’església si guanyava i v guanyar. Ara va fer la cúpula imitant el dibuix de
les cartes.
Tot seguir anem a la Universitat, però
ara per la part del darrera amb uns jardins immensos, molt ben cuidats
l’edifici com ja hem dit es un dels gratacels de l’Stalin té a cada ala un
rellotge.
Ens porten ara a la casa oficial de
records de l’agència, aquell lloc a on tot es mes barat que al carrer...... ens
ofereixen de tot, especialment caviar, no el comprem ja que veiem el tenen a la
nevera i encara falten dies per tornar, després resultarà que no el podrem
comprar.
També fan canvi de moneda es com una
espècie de cova de l’Alí Baba amb una finestreta que fins i tot costa de trobar
tot i que es dins la botiga.
Passem per la casa de Leon Tolstoi, al
barri a o va passar els darrers anys, sembla que darrerament era molt especial
ja que no volia ni llum elèctrica ni aigua corrent, anava a tallar llenya per
escalfar-se i vivia sense cap del avenços de la tècnica.
Actualment encara hi ha seguidors de la seva
doctrina escampats per diferents llocs.
Tornem ara altra vegada al Parc de la
Victòria, ara pel costat de l’obelisc al peu del qual hi ha Sant Jordi amb el
drac fet a rodelles la tarda es magnífica el recorreguem fins l’arc de triomf.
Ara anem al Circ, es famós el circ de
Moscou, es una estructura estable, el que els permet canviar de pista, que
canvia segons l’espectacle, el circ, es el tradicional, malabaristes,
pallassos, ossos, gossos, elefants, equilibristes, trapezistes.....
Com a curiositat, hi ha també pista de
gel, i els animals fan goig de nets que estan. I les acrobàcies que fan son
inversemblants, a més intercalen actuacions musicals de grups que no coneixem
però semblen de moda.
Al arribar a l’hotel ens posen en un
menjador separat a un reservat del casino tot baixant veiem que al vaixell que
fa de menjador hi ha tortugues.
Dia 21 de Setembre de 2006
Avui
toca visitar el metro, no cal dir que el metro de Moscou es famós a mes de per
la seva eficàcia, un tren cada dotze segons i mig, amb una rapidesa mitja de 45
KM/h i punta de mes de 90 Km/ h per la decoració de les estacions del trajecte.
Recorreguem un total de set estacions,
cada una d’elles sorprèn pels motius de la decoració, algunes amb marbre,
altres amb mosaics i altres amb vitralls, n’hi ha dedicades a diferents ciutats
de Rússia, tot i la fondària el sistemes de purificació d’aire funcionen a la
perfecció i en cap moment hi ha sensació d’ofec, alguna estació encara conserva
decoració basada en la falç i el martell.
El sistemes de ventilació
garanteixen una temperatura agradable
tot l’any tot i l’afluència de públic.
Tot seguit ens dirigim al convent
Novodevici que a més de convent també es museu, es el que havíem vist quan
anàrem al llac dels cignes, les cúpules impressionen per dins encara hi ha
edificis en restauració, ací comprem les postals i la guia ens proporciona els segells en aquest convent ingressaven totes les
princeses que no podien regnar, vivien d’acord amb el seu rang i portaven al
convent totes les seves pertinences, que, al morir retornaven a la família, no
totes, sempre quedava quelcom.
Iva IV, el terrible, va obligar a
ingressar al monestir a totes les vídues dels que ell assassinava, el moment de
més esplendor del convent fou quan ingressà Sofia, per ordre del seu germà Pere
I que el va restaurar.
Després al permetre el casament de les
princeses en lloc d’ingressar-les al convent aquest va començar a declinar.
Es de destacar la catedral de Ntra Sra
d ’Smolenks, el campanar es extraordinari i les dues portes son dignes de
veure, actualment estan restaurant les torres de la muralla que envolta el monestir,
cal aclarir que el monestir esta composat de diferents edificis, diverses
esglésies, una catedral estances a on viuen les novícies i les monges , la
primera que veiem tindria prop de 100 anys, i ens férem l’idea de que seria un
convent en decadència, no era així, posteriorment tinguérem ocasió d’assistir a
la cerimònia diríem la missa i allà hi
havia monges realment joves, i eren majoria, també els sacerdots eren joves,
vàrem poder entrar al ser un grup petit i per tant difícil de detectar que no
érem fidels autèntics.
Sorprèn la riquesa del vestuari dels
sacerdots que passen una part de la cerimònia tancats darrera unes portes que
anomenen les portes del zar, dins el guarniment, hi ha una corona que porta el
que sembla sacerdot major, el poble entre tant entona diversos cants, el que
seria la comunió es fa amb una cullera amb la que es dona una substància que
sembla sucre.
També crida la atenció que, una vegada
finalitzada la cerimònia i ja al carrer, diversos fidels s’acosten al sacerdot
demanant-li la seva benedicció també un jove sacerdot dona consells, o així o
sembla, a una noia en els jardins.
Ací també hi ha cor de cantors, molt
afinats per cert. Anem ara al museu, que conserva diversos icones, frescs
procedents d’esglésies desaparegudes o reconvertides a l’època soviètica,
casulles brodades en or i la cel·la de Sofia. També el que en diem cotes de
malla que son vestits d’acer entramat que pesa menys que la típica armadura i
es menys pesada, ideal per fer front als tàrtars.
Havent dinat anem al museu de pintura
Treatriakov, va ser una col·lecció privada de la que varen fer-ne donació a la
ciutat, es de les mes importants, es remarcable que moltes obres que a vegades
estan a dos llocs diferents, son pintades igual dues vegades per encàrrec del
Sr Tretriakov que la volia igual per a la seva col·lecció.
Aci descobrim que la pintua russa es
una perfecta desconeguda per a nosaltres, les obres, molt interessants i ben
executades, els noms dels artistes, desconeguts.
El museu té també una bonica col·lecció
d’icones, molts d’ells antiquíssims.
Ara fem un passeig en barca pel riu
moscova, descobrim la ciutat des de l’aigua, passem pel costat del Kremlin amb
la seva muralla roja, la torre de l’aigua, es diferents ponts i la riba del
riu, un veritable passeig pels habitants de la ciutat, albirem la mol immensa
de l’hotel al fons,
El passeig acaba a la plaça d’Europa
amb una font de diferents tubs que no agrada gens a la nostra guia.
El sopar a l’hotel en un balcó de
l’edifici que fa de decorat a la sala. Ah! avui al casino hi havia regal, i
així ho deien pels altaveus, tot el que hagués perdut 10.000 rubles n’hi
regalaven 3.000 ... o sigui que s’havia de jugar a acabar de perdre per no
perdre tan.
Dia 22 de Setembre de 2006
Avui ens han deixat el matí lliure, han
encabit les diferents excursions en els altres dies i aquest ha quedat vuit,
ens deixen prop de la Plaça Roja, tot primer seguim el carrer a on ens han
deixat per anar a veure la botiga del número 24, ens ho havien dit i ni tan
sols sabíem que hi venien, de camí entre a una de les llibreries més
immenses que hem vist, allà hi havia de
tot, en rus es clar....
La botiga mereix evidentment una
visita, es indescriptible, ve a ser com una botiga posada dins un palau no si
diuen gens els queviures i altres articles amb la decoració del local, hi
comprem xocolata, la que fan a la fàbrica de prop del riu.
Tot seguit desfem el camí per donar una
última ullada a la plaça roja, avui es pot transitar i la tomba de Lennin es
tancada.
A l’església de l’entrada hi diuen
missa, el lloc es minúscul i set o vuit fidels son dins escoltan-la.
Entrem als magatzems Gum els que ocupen
tota una ala de la plaça, veiem que el concepte de centre comercial que hem
descobert ací, ja en temps dels Zars
era vigent a Rússia, actualment les botigues son les mateixes que
trobaríem ací. Ara, son inacabables.
Visitem també uns altres magatzems,
situats en uns soterranis de tres plantes, no tenen res a destacar únicament
que son, com els altres molt grans.
Dinem en un restaurant armeni, el local
es molt interessant, amb les parets simulant un port marítim i el cel amb
llumetes com estrelles, tot seguit deixem a la resta del grup, que té el
ferrocarril a la nit i anem cap a l’estació.
Ens diuen que no perdem de vista
l’equipatge, i realment l’ambient es nota estrany, la guia despareix tot
buscant el vagó i quan el troba ens posa a fer guàrdia a la porta.
Anem al darrer vagó, tenim però sort
que davant hi tenim molt de lloc per posar les maletes i els peus, també tenim
davant el lloc pels fumadors, es entretingut veure la gent que passa i passa i
passa per anar a fumar, menys mal que no sentim el fum.
El viatge es monòton, el paisatge
llevat d’uns llacs i d’un riu enorme que després ens diuen es el Volga, només
té l’al·licient d’unes cases que semblen abandonades però que si es miren bé no
ho son, i les estacions, només parem tres vegades, i el nostre vagó al ser el
darrer no permet veure el moviment.
Ja que arribaríem tard, ens donen una
bossa de pic-nic al tren que mengem una mica forçats tot primer però era
acceptable.
Arribem finalment a Sant Petesburg,
l’estació es enorme, un quart abans d’entrar a l’andana ja s’endevinen vies i
més vies.
Ens esperava un noi amb el seu cotxe
per portar-nos a l’hotel. El tenim situat a una illa comunicada amb el centre
per ponts es immens unes 1.500 habitacions, el camí per arribar-hi dura uns 25
minuts ací, al revés que a Moscou ens recomanen deixar el passaport a l’hotel, cal
dir que a l’entrada ens feren omplir un formulari i a cada hotel el segellaven
per anar comprovant que fèiem el que havíem de fer.
Dia 23 de Setembre de 2006
El dia avui s’aixeca amb boira, no es
veu res, arriben ara els que tenien el ferrocarril a la nit, molt satisfets per
amb cara de zombis i iniciem la visita panoràmica,
Tot primer parem en dos obeliscs o
millor dues columnes amb les proes encastades dels vaixells presumptament
vençuts, front hi deu haver-hi (bé hi ha però avui no la veiem) una excel·lent
vista del centre de St. Petesburg. Per
allà hi ha dues noies guarnides de soldats per fer la foto turística.
La illa a on estem es la Vasilevski
inicialment Pere I tenia la seu del seu govern a l’illa, encara s’hi pot veure
l’edifici dedicat al govern amb una ala per cada ministeri, totes iguales, i el
seu palau, no la seva residència, ja que tenia molta por a ser assassinat.
Anem ara a l’embarcador de les
esfinx, dues excel·lents estàtues
d’Amenhotep II portades des d’Egipte, passem per l’acadèmia naval i veiem els pons sobre el riu Neva que uneixen
el centre amb l’illa, s’aixequen a la nit per donar pas als vaixells, tot
seguit fem cap a la fortalesa de St. Pere i St. Pau situada en una altra illa anomenada de les llebres unida per dos
ponts de fusta.
La fortalesa, es la mateixa illa, i
dins hi ha diferents edificis que abans formaven part de la fortalesa, en
destaquem la cada dels enginyers, per fora restaurada però per dins es tota
nova, no s’ha conservat res de la seva decoració original. També hi ha el palau
de la moneda, a on encara ara s’encunyen els rubles. També es curiosa l’estàtua
de Pere I en bronze, molt estrafolària, el cap molt petit i unes mans amb els
dits molt llargs, es diu que va ser feta així a posta. També diu la llegenda
que si et seus a la seva falda o li toques les mans tornaràs a St. Petesbourg.
La catedral es d’un barroc una mica
estrany, difícil de descriure. Destaca l’enorme agulla daurada del campanar,
que avui es perd dins la boira, tot el campanar fa 122 metres dels que 60 són
l’agulla.
Dins hi trobem l’iconastassi amb una
decoració impressionant i les tombes dels Romanof, diferenciades els que varen
regnar dels que no ho varen fer. També hi ha el lloc pel Zar, cal ressenyar que
el ritus ortodoxe es segueix dret, per
tant el zar, havia d’estar dret tota l’estona i donat el lloc preeminent que
tenia no podia permetre’s sortir abans que finalitzés la cerimònia.
Hi ha les tombes d’Alexandre II i la
seva esposa i veiem l’excavació d’una nova tomba ja que Maria esposa del darrer
zar serà portada ací en pocs dies des de Dinamarca per complir la seva darrera
voluntad.
La majoria de les zarines eren
estrangeres i eren rebatejades en el
ritus ortodox per aquest motiu els noms eren quasi sempre Alexandra o Catalina.
En un recinte al costat de la catedral,
hi ha una galeria amb les fotos actuals dels descendents dels Romanof, n’hi ha
per tot el mon, només venen en ocasions especials.
Al costat de la catedral hi l’anomenada
caseta de la Barca, que havia contingut la barca que va utilitzar de petit Pere el Gran, l’original es actualment al
museu.
Visitem ara l’exterior de l’església
del Salvador sobre la sang vessada, es semblant a la de Sant Bassili però més
gran, es va construir sobre la vorera a on varen assassinar al zar Alexandre
II, al costat hi ha els anomenats jardins de Miquel, la tanca de ferro
treballat es notable.
Anem seguint la visita i arribem a la
Plaça dels Màrtirs de la revolució, un dels pocs llocs que recorden als
soviètics, es un jardí molt gran que veiem entre la boira i un foc que crema
sempre al mig.
Dinem com sempre en un petit menjador i
anem a la Catedral de Sant Isaac, la seva figura domina el paisatge de St.
Petesbourg, juntament amb l’agulla de la Fortalesa de St. Pere i St. Pau i
l’Església de St. Salvador.
Cal dir que la ciutat va ser fundada
com a St. Petesbourg, o sigui la ciutat de Pere, posteriorment va ser
rebatejada com a Leningrad i fa poc una consulta popular li va retornar el nom
original, la comarca però continua com a Leningrad.
La cúpula de la catedral es immensa es
la quarta del mon, les columnes son de granit unes i les altres recobertes de
plaques de malaquita, tan ben col·locades que semblen massisses.
Les portes d’accés tenen més de 20
cmts. De gruix, l’església ha estat reconstruïda fa poc tot i que no s’utilitza
com a tal només que en ocasions especials.
Havia estat museu i de la cúpula
penjava el pèndol de Foucault. ara s’hi veu una representació de l’esperit
sant.
Es deixen ara temps per descobrir els
carrers, l’avinguda Nevinski segurament la més important i comercial de la
ciutat i els innumerables canals que li han valgut el títol de Venècia de Nord
a la ciutat,
Veiem la catedral de Kazan molt
ennegrida, col·locada en un semicercle grandiós, hi entrem, el culte es viu amb
els icones i els ciris que els fidels col·loquen als seus sants mes devots.
També veiem l’hotel Europa, el de mes
solera de la ciutat el pont dels cavallets amb les estàtues d’uns cavalls al
costat i el dels grífols dues representacions mitològiques alades a cada costat
del pont.
Passem per la façana del museu de
Rússia i de l’Etnogràfic, valen la pena son edificis impressionants, i ens
dirigim cap el Palau de Miquel (Mijailowski) que era la residència de Pere el
Gran, tenia el palau a l’illa però com que tenia por realment vivia ací.
Davant hi ha una col·lecció de
limousines que porten a les núvies d’avui a fer les fotos, no hi entrem i donem
un tomb pel parc que es el que tenia la tanca de ferro que em esmentat abans.
El bus de l’hotel ens torna, i com que
es d’hora donem un tomb per l’hotel i voltants, l’hotel disposa d’un veritable
parc aquàtic cobert amb els seus tobogans, fons d’aigua.... Donem una vista al
mar bàltic, estem al golf de Finlàndia, però tot i estar a prop no s’albira
Finlàndia.
El lloc es utilitzat pels automòbils
per fer-hi curses i derrapades a gran velocitat.
Dins l’hotel veiem una desfilada de
núvies a l’entrada, dalt un músic toca el saxo..
Hi ha un congrés per la diversitat amb
diferents actuacions en una sala de l’hotel, però l’entrada no ens es permesa,
o sigui que a sopar i dormir.
Dia 24 de Setembre de 2006
Avui al matí toca Hermitage, arribem
mitja hora abans d’obrir i per la porta del darrera o sigui que serem els
primers d’entrar (pel darrera es clar).
Aprofitem l’estona per donar la volta a
l’edifici, que realment son un conjunt de dos edificis units, passem per la
plaça de la porta principal amb un obelisc, i el túnel que comunica amb
l’avinguda Nevinski .
A l’entrada ens assalten els venedors,
de pells de dibuixos i reproduccions dels quadres més famosos i una parella de
músics va tocant l’himne nacional dels grups que esperen entrar apart de
l’himne nacional espanyol i el viva espanya de torn, toquen els segadors i
l’himne del barça per si de cas.
L’inici de l’hermitage fou encabir la
col·lecció de pintura de Catalina i a mida que s’anava ampliant la col·lecció
també ho feia l’edifici, també hi ha tal i com ja hem dit quadres repetits pel
fet de que s’encarregaven als pintors quadres iguals als que havien pintant per
altres.
Apart del quadres, hi ha l’escalinata
d’entrada, els ornaments de les diferents sales, làmpades excepcionals, un
rellotge antic que es un paó reial que
a les hores obre la cua i els ocells que hi ha al voltant piulen, ara, el tenen
parat per no espatllar-lo.
Els quadres, no es poden veure tots
ara, llevat dels mes importats que estan protegits amb un vidre, es poden veure
a una distància mínima, es important la col·lecció de Rembrant, amb el
davallament de la creu i les diferents pintures de la seva muller, també i ha
Tiziano, Miquel Àngel, Carracci, Caravaggio, una sala amb uns gerros
impressionants, un mosaic fet amb la tècnica russa còpia reduïda d’un mosaic
romà, es veu que la tècnica russa era molt semblant a la romana.
A la sala dels holandesos hi ha
Brueghel el jove, i un quadre original anti-caçadors en el que els animals
cacen als caçadors., repassem els francessos, Delacroix, i els espanyols,
Ribera, Murillo (amb una immaculada), Velàzquez, Goya, els pintors de Flandes, Rubens,...
Passem per una sala d’estàtues de
marbre del segle XVIII sense poder dir quina era la millor.
I, tot seguit anem al pis superior, amb
les sales més senzilles, allà hi ha els impressionistes, Renoir, Matisse,
Picasso, Van gogh....
Tot sortint com que és diumenge hi ha
davant mateix la final d’una espècie de milla urbana.
Anem a dinar i tot seguit la visita a
l’interior de l’església de St Salvador, es extraordinària, restaurada al 100%
sembla acabada de fer, es conserva la vorera sobre la que morir Alexandre II
Es calcula que hi ha uns 7.000 m2 de
mosaic, i té un sistema de calefacció dissimulat sota uns bancs laterals, falten
les portes del zar per restaurar. Hi ha
una simulació exposada de com quedaran si es fa la restauració prevista.
Tot seguit fem els canals de St.
Petesbourg, en lloc de fer la excursió prevista la fem pel nostre compte,
comprant el bitllet el defecte es que la explicació es en rus, i per tant
inintel·ligible, anem passant pels
diferents canals, tot veient les cases i palaus de la vorera, i els ponts que
travessen els canals fins entrar al riu Neva, que en la seva part més ampla té
1,5 Kms. Es realment un riu impressionant, els canals varen ser construïts per
evitar les inundacions la ciutat, de
tota manera varen ser inútils ja que la inundació era deguda a la coincidència
de la pluja amb la mare alta, actualment es construeix un dic per evitar-les definitivament.
Veiem vaixells d’època ancorats als
molls del riu, i unes fonts lluminoses ben bé al mig del riu, i que voregem.
Retornem al punt de partida, mentre ens passa
a tota velocitat un aircraft.
Fem una visita a l’església catòlica,
comparada amb les ortodoxes es veu pobre, impressió que s’accentua pel fet de
que està en obres i s’hi entra per un passadís.
Tot seguit assistim a n espectacle
folklòric, amb tots els ingredients de la música russa, salts inverosímils i
unes coreografies molt logrades i típiques, el vestuari impecable, i tot molt
ben coordinat.
A l’hora de sopar, com que ja era tard,
ens estan esperant al darrer pis de l’hotel, i mengem el que ha sobrat a la
resta d’hostes, cal dir que ací també es sopa aviat.
Dia 25 de Setembre
Avui el dia s’aixeca una mica estrany,
no fa bon temps però tampoc plou, el bus que ens porta tarda en arribar
encallat en un embús de trànsit, es el dia que anem a veure el palau de Pavlov
i segons ens diuen el millor conservat, tot i el deplorable estat en que va
quedar desprès de la segona guerra
mundial evidenciat per fotografies i detalls que han deixat sense
restaurar per veure la diferència.
Es tracta del Palau d’estiu de Pau I
regal de la seva mare, a on va viure de príncep i que posteriorment al regnar,
va convertir en la seva residència d’estiu, però hi passava llargues
temporades.
Està tot restaurat i molt ben conservat
hi ha les habitacions d’ell i les corresponents a la seva esposa que, mort ell
hi va anar a viure definitivament. El jardí es extensíssim amb moltes estàtues
i petites pèrgoles. Bona part es actualment bosc.
Es visiten la part noble, el primer
pis, amb els regals que rebien en els seus viatges per Europa, que feien de
suposat incògnit com a comptes del nord, criden l’atenció els rellotges tots
funcionant i a l’hora, els sostres i les estàtues. Rubens fou un pintor molt
estimat per Pau.
Tot hi haver-hi instal·lat el quarter
general les tropes alemanyes molta part de les obres es conservaren en una habitació
plena de sorra que no descobriren els alemanys.
També podem visitar la planta baixa, a
on feien la vida quotidiana, que tot i no tenir la magnificència de la superior
es d’una grandiositat remarcable, entre mig les dues hi ha una altra planta
destinada als servents atents a qualsevol comanda ja fos de dalt o de baix.
Teníem programada una visita al Palau
de Catalina però resulta que està ocupat, es a dir que el palau es lloga per
festes privades i avui precisament n’hi ha una, ens en ofereixen una a
Petergorf, un parc fet imitant el de Versailles, però la majoria del grup la
rebutja ja que troba fa mal temps anem a dinar al castell situat al parc del
Palau de Catalina, es dina a la torre del castell i sortint podem veure vistes
llunyanes del Palau i dels jardins.
Retornem al centre passant per un
enorme edifici de l’època soviètica construït com a alcaldia de la ciutat però
posteriorment l’alcaldia va retornar al centre i varen quedar diferents
oficines en el lloc.
Nosaltres seguim amb la idea d’anar a
Petergorf i provem sort en els vaixells ancorats prop de l’Ermitage,
dissortadament no hi ha viatge aquest dia, ja que es tralladen les restes de
Maria, la darrera zarina, des de Dinamarca fins St. Petesbourg i quedaven
exposats uns dies al Palau de Petergorf .
Ens queda encara una mica de temps i
anem a visitar el palau de Yusukof, lloc en el que mataren a Rasputin, tenim
sort, ja que disposen d’auriculars en espanyol, la visita es molt interessant,
l’escalinata imponent i la col·lecció de quadres molt interessant.
Es destaca un menjador de fusta
treballada impressionant i quedes sorprès per la presència d’un teatre per unes
150 persones a l’interior del palau, que va ser utilitzat pels millors músics
de l’època.
També dins aquest palau hi ha un dinar d’època, que fa no puguem
visitar el menjador, ara, veiem els cambrers vestits del 1800 circulant a to
amb el palau.
Ara dubtem ens havien ofert una
excursió que era la representació de l’opera el llac dels cignes, però una part
del grup va agafar entrades i la resta va quedar sense poder fer la excursió
per manca de gent.
El dubte, prové de la manera de tornar
a l’hotel finalitzada la representació, finalment decidim que ja hi hauria
manera de tornar i comprem entrades, curiosament les entrades son mes cares si
ets turista que si ets del país.
Prenem un tall de pizza per anar ràpid
i cap el teatre.
L’espectacle es un ballet, amb les
primeres figures segons diuen, per sort, la explicació del programa inclou el
castellà i poden seguir l’argument.
No som entesos en ballet però notem que
hi ha molta qualitat i fins i tot trobem curta la funció que durà dues hores i
mitja, va ésser molt bonic.
A la sortida en moment fem preu a un
taxi i en deu minuts ja som a l’hotel, ens hi quedem una estona escoltant un
músic de jazz i fons demà.
Dia 26 de Setembre de 2006
Avui es el primer dia que fa una mica
de fred, mes aviat diríem que no fa tanta calor, tenim el matí lliure o sigui
que aprofitem per anar a donar un vol al centre aprofitant a l’anada el bus de
l’hotel, fem una volta relaxada, sense presses, recorreguent els llocs que ja
havíem vist, i d’altres que se’ns havien passat, arribada l’hora retornem a
l’hotel en bus.
Arribada l’hora el bus ens porta a l’aeroport, el trànsit es impressionant tornem a passar per l’avinguda d’ahir, l’aeroport es petit, quasi no hi ha espai aprofitem per prendre un entrepà i tot seguit passem els controls de sortida que son impressionants, fins i tot fan descalçar a tothom, i l’encarregada dels raig X per mirar l’interior dels equipatges de ma sembla no tenir prou ulls per a la pantalla això allarga els tràmits, finalment sortim cap a Barcelona però tenim que parar abans a Milà, el que no sabem es que a Milà ens espera altra vegada un control d’aeroport, es curiós que a la cua que dura ben bé tres quarts d’hora s’hi ajunten tots amuntegats, xinesos, gent que està perdent el seu enllaç pel retard, ortodoxes jueus amb els seus barrets, àrabs que son el retrat de Ben Laden, .....en fi de tot i tots per la mateixa porta.
L’avió surt mitja hora tard de Milà
però les meravelles de la tècnica fan que arribi a l’hora exacta a Barcelona, a
on ens espera la Susanna amb uns entrepans del dia per sopar.
Esperem demà, que veurem a la Glòria,
l’hi hagi anat tot bé, encara que sabem que l’han portada al metge. Sortosament
a l’endemà vàrem veure que estava contenta.