APUNTS D'UN VIATGE A EGIPTE

 

 

 

·        Divendres dia 15 de Juny

 

            Després d'agafar el tren des de Girona arribem a l'aeroport de Barcelona, fins aquest moment no sabia quins companys de viatge tindríem ja que no ens havíem vist des del darrer examen, fem els tràmits d'embarcament i sortida cap a El Cairo, quasi quasi a l'hora,  hi arribem ja ben entrada la nit, a l'aeroport ens "rep" una munió de gent que no sabem ben bé el que volien, però que donava una imatge que després identificaríem com normal a El Cairo, després d'una passejada (tour panoràmic de la ciutat) de quasi una hora, arribem a l'hotel, el trobem exòtic, amb un anubis sobre un sarcòfag daurat molt adient al lloc, ens donen les  habitacions i fins demà.

 

·        Dissabte dia 16 de Juny

 

                        Ens aixequen Deu ni do de l'hora que era, no recordo si les sis o les set del matí,  tot i que havíem anat a dormir tard. Ens espera un dia que destinarem a visitar el Museu del Caire, uns dels millors del mon per la quantitat de peces que hi ha exposades i que són només la punta de l'iceberg de la quantitat de material  que disposa.

                        Val a dir que tot una certa racionalitat en la presentació de les sales a vegades l'exposició resulta caòtica.

                        La visita ens va ocupar des de aproximadament les 10 de matí fins les 4 de la tarda, no crec que mai hagi esmerçat tan de temps dins un museu, tot i ser molt interessant al final no podíem estar atents a tot el que veiem i ens explicaven

                        De totes les peces que vàrem veure destacaríem:

1.-   La visita al Tresor de Tuntankamon que ocupa una bona part del segon pis, amb la quasi totalitat d'efectes trobats a la seva tomba incloses sandàlies, llits,,,,,, Dona gust veure allà, en la seva forma real el que has vist tantes vegades als llibres, realment és diferent, et fas el càrrec molt millor del que devien sentir quan ho varen descobrir, i realment veus detalls que als, sí que hi són, però passen desapercebuts.

 

            2.- La famosa paleta de Narmer, primer document que descriu a Egipte com un sol país representant la repetida unió de l'alt i el baix Egipte, tantes vegades estudiada. Ara veiem que realment és com els llibres la descriuen. Així com els estris de la tomba de Tutankamon ens sorprenien per ser diferents de com es veien als llibres, la paleta de Narmer la trobem tal i com era d'esperar, potser massa perfecta, té més de 4000 anys i sembla feta ahir. Amb tot i el que ha estat estudiada, encara hi ha moltes interpretacions diferents del seu significat.

            3.- La diminuta estàtua de Keops (khufu), en marfil (7,5 cm) tot els que es conserva d'estatuària d'aquest faraó que va construir la piràmide més gran, sorprenent no?.

 

            4.- Les  estatues de Rahotep i Nofret amb uns colors sorprenents.

 

            5.- L'estàtua de Djeser (possiblement). El seu nom és Netjerkhet i només a l'estela de la fam a l'illa de Sehel (que també veurem), s'associen els dos noms com pertanyents a la mateixa persona.

 

6.- Les triades de Mikerinos (faraó que va bastir la piràmide que porta el seu nom, la més petita de les tres de Giza) cada una d'elles constava del faraó, la deessa Hator i el Rei d'un dels nomos (diríem que seria la "província" de l'antic Egipte) identificat a sobre.

 

7.- Les estatues dels escrivents amb la seva postura clàssica, remarquem la posició dels braços, a punt d'escriure.

 

8.- La famosa estàtua de Ka-aper, en fusta, anomenat  El Batlle del poble (s' assemblava al batlle del poble dels obrers que el varen trobar). Ens sorprèn pel seu realisme, és una mostra de que si l'estatuària adoptava formes hieràtiques, no era per motius tècnics, doncs si que sabien donar sensació de realisme quan volien, si no que eren motius de caire religiós o ritual.

 

9.- L'Estàtua del nan Seneb amb la composició feta amb la seva esposa i els seus dos fills ocupant el lloc de les cames que eren curtes.

 

            10.- El fresc conservat de les oques de Meidum.............  molt i molt reproduït. Aquestes oques formen la part inferior d'un fresc trobat a Meidum, la part superior del qual, s'ha perdut i únicament en veiem un petit tall.

 

            11- L'estatuària de Mentuhotep II (quasi de la família), l'hem estudiat molt, volia dir a fons, però no diria la veritat, va ser un faraó important.

 

12.- L'estàtua del Ka (Auibra hor) única representada amb les dues mans al cap. Remarcable el fet que sigui una representació única.

 

13.- L'estatuària proscrita a l'època, Akenaton, Hatshepsut, interessant la diferenciació de l'art a l'època d'Akenaton amb unes imatges molt diferents de les habituals, val a dir que la "deformació", si es que en podem dir així, de les formes tampoc era real, obeïa segurament a raons de tipus religiós. En el cas de Hatshepsut, veiem com poc a poc va masculinitzant la seva figura, doncs l'arquetip del faraó era un home.

 

            14.- La perfecció de Nefertiti, no cal explicar....

 

            15.- La famosa estàtua de Rameses II com a nen amb un falcó al darrera, s'explica com si es tractés d'una endevinalla del faraó.      

 

16.- L'anomenada Estela d'Israel (primera vegada que s'esmenta aquest país). Es troba en un lloc una mica amagat, i el nom està ressaltat per trobar-lo de seguida.

 

 

            17.- Els sarcòfags en tota la seva dimensió i evolució a través del temps, ací podríem estendre'ns, ja que n'hi ha de totes les èpoques, amb la seva falsa porta, el lloc per on el mort veia l'exterior, lloc per posar les ofrenes.... els que eren de fusta que es col·locaven dins els de pedra... en fi....

 

18.- Les momies, algunes impressionants (Ramsès II)......... altres, bé encara embolicades, això si, molt ben col·locades. Feien goig (o basarda?)

 

                        Bé segurament moltes més coses que ara no recordo, però que no he oblidat, els ushettis......... uns peus................. podeu suposar que 18 objectes no són ni un 10% del que vàrem veure i ni un 1% del que hi ha exposat.

 

 

                        Després la primera degustació dels productes del país i cap a l'hotel. De fet un primer dia cansat, però ho era perquè encara no sabíem el que vindria després.

 

·        Diumenge dia 17 de Juny.

 

                        Ens llevem d'hora, ara ja comencem a intuir que serà un fet habitual,  i al crit de "iala, iala" que vol dir, va anem o quelcom semblant en Àrab, anem fins a Sakkara, que a més de donar nom a la famosa piràmide escalonada, també el dona a un poble. Pel camí, podem gaudir de l'excel·lent! conducció del país, els automòbils toquen constantment el clàxon,  fan signes amb les mans per avançar, per girar..., per qualsevol cosa que vulguin fer, els semàfors són decoratius i pots trencar el retrovisor a un policia i no passar res.

 

                        Meravellosa la vista de la piràmide escalonada des de la vall, entre el palmerar, segurament tal i com la veien 2.000 anys a.c. els camperols que treballaven els camps, si ara acostumats a grans edificis ja ens sembla enorme, imagineu-vos abans.

 

                        Ens posem un mocador al cap, només per evitar una mica el sol, i iniciem la visita, Destaquem la muralla exterior (el temenos) que disposa de' entrants i sortints, en forma de dens de serra,  amb falses portes,  (només una es pot utilitzar) Es reconstruïda en un 50%,  veiem les columnes encara no exemptes, es a dir no soles si no formant part de la paret,  entrem en el pati,  el voregem i admirem la vista de la piràmide,  a la llunyania,  distingim les piràmides de Giza, i, mes properes, les de Sakkara Sud, que visitarem demà o demà passat.

 

                        Anem ara fins la piràmide d'Unas, el seu temple funerari, té l'honor de ser el primer que visitem la seva rampa cap el temple de la vall fa prop de mig quilòmetre el temple és gran, en comparació a la piràmide. Segueix els canons de la V Dinastia, que va reduint la mida de la piràmide i engrandint el del temple funerari. Tot seguit anem en direcció al desert,  cap les restes de la piràmide i temple de Sejemhet, val a dir que anem cap el desert, no veiem tot primer res que semblés interessant, menys mal que el nostre guia sabia a on anava

 Comencem a veure per terra molts restes de ceràmica, fet que es farà habitual, sobre tot quan visitem llocs una mica separats de les rutes turístiques habituals. Es tracta de bocins que no són classificables molt trocejats, amb tot això se'n pot trobar algun de bonic. Prové de les ofrenes als temples que feia el poble.

 

                        Fem una petita parada veien el desert i escoltant el silenci, volia ser un retorn a la pau i tranquil·litat del no res, ho vaig provar, però no vaig experimentar allò que jo en dic la pau, hi havia massa gent. L'experiència, però va valdre la pena, no es veu un desert cada dia. Retornem al recinte de Sakkara pel mateix camí.

 

                        Ara anem al pati a on hi ha marques en forma de B (el ben ben) que suposem era a on es feia el Heb Sed (cerimònia de renovació de l'estatus reial del rei, celebrava el primer,  als 30 anys de regnat,  i després sempre que volia) del faraó.

 

                        Cal tenir en compte que tot el que veiem  és una reconstrucció en pedra d'un original segurament en adob i que no s'ha conservat, aquesta reconstrucció feta per utilitzar el faraó una vegada mort no es va fer servir mai i ha servit per conèixer com eren aquestes construccions

 

                        Veiem les cases del sud i del nord que son construccions en pedra imitació a les primitives construccions en canya i adob, adhúc els frisos representen la part superior de les canyes utilitzades a la construcció original.

 

                        De la piràmide destaquem que el fet que hagi caigut el primer pis, això ens permet veure la seva estructura interior, es va concebre inicialment com una mastaba, (enterrament anterior a la piràmide) i que posteriorment després de dues ampliacions es va convertit en el que ara veiem.

 

                        El seu estat actual no permet la visitem per l'interior ja que ofereix perill. Darrera hi ha una estàtua de Djeser amb una ranura feta a fi que pugui veure les estrelles (ara serveix, perquè nosaltres el puguem veure a ell (la seva reproducció).

 

                        Travessem tot el pati, no ho anem dient, però fa un sol que ni a l'agost, i anem fins a la piràmide d'Userkaf  molt més petita i força atrotinada, com element diferencial veiem que té el temple funerari a la cara sud, conservant a l'est (lloc a on hauria d'estar el temple) una petita capella. Una vegada ets a prop no deixa d'impressionar.  A dalt hi veiem un "Xacal" del desert que s'amaga de nosaltres,

 

                        Justa al costat el terra del temple,  impressionant,  de basalt negre força ben conservat, i una piràmide anomenada satèl·lit d'Userkaft que estava totalment derruïda i oberta per la meitat i que ens permet veure l'estructura interna d'una piràmide i els enormes blocs de pedra que conformen la seva cambra funerària.

 

                        La calor fa el seu efecte i tots ens delim per una mica d'ombra, no se'n veu.......

           

                        Ens hem portat el dinar? I anem a menjar a un xiringito?. Tants interrogants volen dir que no vàrem pràcticament dinar. Misteriosament sorgeix al mig del desert, una construcció, bé, una cabana, tenen si més no aigua fresca i un lloc per seure

 

                        Mig recuperades les forces iniciem el camí pel desert altra vegada cap a la tomba de Ti (V dinastia), pel camí veiem un remolí de sorra del desert, pensem l'impressionant que deu ser aquest remolí que ara veiem petit amb força.

 

                        Baixem a les diferents estances de la tomba de Ti, que no detallem, tot i que son prou interessants. De l'estatuària, únicament en queda una al seu lloc, (les altres són a diferents museus..) és agradable llegir les inscripcions, i veure les ofrenes detallades a les parets de la tomba. S'hi veuen peixos actualment ja extingits i animals no presents ara a Egipte.

 

                        Tot seguit, ara en autocar, anem a les dues darreres visites del dia:  la Piràmide de Teti I (VI dinastia) amb una bona baixada i dues estances molt interessants. molt especialment la cambra del sarcòfag, Ha tingut l'honor de ser la primera piràmide a la que accedim, ja que l'anterior estava caiguda. Tot seguit anem a la  famosa mastaba de Mererouka, noble, visir i parent de Teti  que possiblement és la més gran de totes les trobades no pertanyents a cap faraó, son interessantíssimes les escenes de la vida quotidiana que s'hi representen a les 32  sales que disposa aquesta mastaba, dedicades a ell mateix la seva dona i els seus fills, Molt interessat també la seva estàtua

 

                        Es pot dir que ens tiren fora i ens anem cap a l'hotel.

 

                        Al vespre com que tenim gana, no cal dir-ho,  ens anem a sopar al Cristo, un lloc a tocar les Piràmides de Giza, i que segons a on estaves assegut les podies veure i tot, ens donen el que es menja al país, inici de les primeres diarrees del grup, amanides, sèsam, pasta de cigrons, unes gambes? i un peix identificat per nosaltres com a carpa del Nil.

 

·        Dilluns dia 18 de Juny

 

 

                        Les visites d'aquest dia les farem sols, bé sols, sols no. Es tracta d'un recorregut que no fan habitualment les agències turístiques, ens acompanya, previ pagament, un  "inspector",

 

                        Veiem el  poble de Sakkara "al natural", vull dir que no esperaven veure "turistes". Hi ha pobresa, no misèria, els nens estan contents i les dones i els homes estan dedicats a les feines del camp, molta porqueria deixada per ací i per allà, però els seus estris estan molt nets, en els pobles, pel que passem,  hi ha barques de fires com les d'abans ací, potser una mica més primitives,  pels nens,  parades de tir... i, fins i tot petites nòries.

 

                        Anem vorejant l'oasi, ara a peu, passat just per la ratlla que separa  la zona cultivada del desert realment és això, una ratlla, pots tenir un peu a la zona verda i l'altra a la sorra del desert,

 

                        Visitem la piràmide de Pepi II amb uns relleus molt ben conservats i força entenedors, i quedem bocabadats davant la' impressionant construcció de la mastaba Faraoum pertanyent a Shepseskaf,  és magnífica aquesta construcció. No hi ha explicació del motiu pel que aquest faraó va optar per construir una mastaba en lloc d'una piràmide com era el costum del temps, està orientada de nord a sud amb l'entrada al nord i el temple funerari d'ofrenes a l'Est.

                       

                        Va gaudir molt de temps d'un culte "no oficial", el poble li portava ofrenes, aquest fet junt amb l'estranya construcció que va utilitzar per enterrament (mes semblant a les dels nobles que a la dels reis) fa pensar en què va ser un faraó diferent, sense que es pugi especificar el motiu.

 

            Tot i la calor fruïm de la visita llegint les diferents inscripcions mirant els trossos de ceràmica que anem veient i donant voltes per tot el complex.

 

                      Donem una passejada pel recinte, voltant la piràmide  i anem a Abu Sir passant també pel poble a on podem veure més escenes de la vida actual a Egipte.

 

                       Allà  ens espera la piràmide de Sahure, amb el seu temple i una rampa d'accés molt ben conservada, resten dempeus encara dues columnes del temple, la pavimentació i les canalitzacions per recollir els líquids de les ofrenes. Es pot dir que anem saltant de bloc en bloc. Moltes de les columnes que hi ha als museus han sortit de la sala hipòstila d'aquest temple (ara només en queden les dues que hem dit)

 

                        La piràmide i temple de Niuserre, presenta com a característica la usurpació de part de la rampa del temple del temple funerari de Neferkare i una forma de L per respectar uns enterraments de nobles existents a aquest lloc.

 

                        Darrera mateix, hi trobem la piràmide de Neferkare Kahai i la inacabada de Nefernerfere, aquesta, ens permet tot el procés de construcció d'una piràmide,  amb l'inici sobre la roca del desert, excavació de l'estructura interna en forma de T,  cambra mortuòria,  i cobriment amb grans lloses de la rampa d'accés per finalitzar amb la construcció de l'estructura vista de la piràmide. Val a dir que tot i restar inacabada, el faraó es va enterrar dins.

 

                                   

                          Ja al final del dia anem a Abu Gora per admirar el temple solar de Niuserre. Ja no es queden forces per res, després de travessar un veritable jardí, arribem a una pujadeta en duna d'uns 200 mts i al Temple Solar (en majúscules) en què hi ha la taula d'ofrenes més gran que no havíem vist mai, tota d'una peça, realment admirable, amb els corresponents recipients per ofrenes, i al costat hi havia? La barca sagrada, tota de pedra. Llàstima que només en quedessin que dos o tres pilonets de rocs. El camí per veure els rocs va quedar vermell, de la sang que vàrem suar tots per arribar a veure "la barca" que ens havien promès darrera la paret.

 

                                    Aquesta va ser l'única piràmide que es va poder "escalar" era molt i molt petita, però deu n'hi do el que    es veia de dalt.

                       

                                    Després de no dinar, com ja és costum, descansem una estona.

 

                                A la tarda, anem de vista a Khan el Khalili, en lloc de visitar l'apartat de records per a turistes,  anem al zoco utilitzat pels autòctons, a on es venen la carn, els teixits, les diferents espècies...... i aprofitem per prendre un té asseguts en un d'aquests llocs, mentre veiem el que és un zoco àrab. Volíem entrar a una mesquita, però ho vàrem deixar per un altre dia, sempre manca temps............

                       

 

·        Dimarts dia 19 de Juny

 

                        Avui ens toca anar fins Al Fayum, és un oasi molt gran a on hi ha el llac Moeris, un llac d'aigua semidolça (volem  dir salada) que està situat per sota del nivell del mar, després del mar mort, és la major extensió d'aigua existent sota aquest nivell, amb tot i això no és mort del tot i encara s'hi poden pescar alguns peixos.

 

                        Realment la seva vista és impressionant, és molt mes gran del que suposàvem, hi trobem salines i tot a la vora uns decadents intents de balneari aprofitant les sals minerals abundants a aquell lloc.

 

                        Ara ja anem sota protecció de la policia,  al primer control, sembla no havien entès gaire bé el nostre recorregut i ens esperava a un altre lloc, ens cal, doncs esperar,  després de solucionar el problema, ens acompanyen a la primera visita, la ciutat romana de Karanis. Al baixar, es despleguen els soldats per tots els voltants, fem la visita de la ciutat, Destaquem el temple, ja d'època tardana, dedicat al deu cocodril  (Sobek) i també a Neró, si, el Nerò de tots conegut, Trobem el que seria l'altar, a on hi veiem els amagatalls que utilitzaven els sacerdots de l'època per fer els seus oracles.

 

                        També destaquem una banyera de marbre molt semblant a les actuals, i uns molins per moldre olives i extreure l'oli.

 

                        Després anem a visitar les deus que assorteixen d'aigua aquest oasi, el mes important de tots, cal dir que no són les aigües del llac, les deus no es barregen amb el llac salat.

 

                        Realment no veiem res mes que uns recs amb molta aigua que corren per un lloc molt turístic allà visitem el jardí d'una casa particular bastida tal i com serien les de l'antic poble egipci, volem dir amb fang, de planta quadrada i sostre pla.

 

                        A la casa, bé, al jardí,  la nena ens ofereix pa acabat de fer en una pala plena de formigues to somriguent i mirant-nos, crec recordar que ningú el va voler.

 

                      Feia calor, dins el jardí s'hi estava a gust, sempre acompanyats de policia,  anem a prendre quelcom en una mena de teatre a l'aire lliure (dic teatre per la nina que hi havia a un escenari) i ja ens anem cap a la piràmide dita de Hawara, nom de l'arqueòleg que hi treballa.

 

                        Pel camí ens aturem a veure un molí de farina que funciona igual que fa 5.000 anys, aprofitant el corrent d'un rec una enorme roca va girant i molent el gra que per la part superior d'un giny van tirant. Un rudimentari sistema de cordills regula el forat per on cau el gra a la pedra i dues nenes van retirant la farina amb un pot i la posen en sacs

 

                        Arribem ara a la piràmide d'Amenhotep III (XII din) que està oberta, i, quan hi anem a entrar, trobem que la galeria està totalment inundada. Això es deu al fet que la capa freàtica del Nil, amb la Presa d'Assuan, ha pujat molt, i l'aigua ha inundat aquestes galeries, tot i que el nivell del canal proper és molt més baix.

 

                        Destaquem que Amenhopet III té dues piràmides, la que veiem i una altra a Dashur, l'estructura piramida ja difereix de les vistes fins ara, l'eix Est Oest ha desaparegut i no tenim temple funerari. L'entrada està amagada i a ras de terra.

 

                      Existeix una  polèmica sobre si l'entrada era amagada per evitar el saqueig o bé es tractava únicament d'una qüestió simbòlica. Darrerament aquesta opinió té mes força, i es creu que reforça el traspàs a la terra d'Ossiris

 

                        Seguim el canal fins unes restes que veiem i quan hi som veiem que estan molt enterrades i no es poden ni tan sols llegir, les hauríem de desenterrar.

 

                        Veiem les restes del Laberint de Hawara, ben be només les restes ja que no hi ha quedat res, realment era un palau, no temple funerari, que ja hem dit no n'hi havia,  annex a la piràmide d'Amenhotep.

 

                      Anem cap a Meidum per visitar una de les piràmides de Snofru, realment val la pena la visita. És una de les més espectaculars, actualment no té ja la forma d'una piràmide clàssica, ja que ha caigut bona part de la superestructura, però s'hi veuen perfectament les diferents fases de la seva construcció, va ser ampliada dues vegades i, al anar perdent el revestiment últim, han anat quedant al descobert els anteriors. Es veuen els blocs que són polits (destinats a anar vistos a l'exterior) i els que son rugosos i per tant destinats a no ser vistos.

 

                        Entrem dins, i és la primera gran piràmide que visitem, es veu perfectament la disposició dels blocs tot formant un acostament que substitueix la volta i realment impressiona estar a l'interior d'una construcció com aquesta

 

                        Tot seguit anem fins a Dashur on hi ha les altres dues piràmides de Snofru. És un misteri desxifrar el motiu pel que Snofru es va construir tres piràmides, les teories apuntades, principalment una manca de tècnica en la seva construcció, perden força, tota vegada que a aquella època ja és sabia força bé com fer una piràmide sense tenir problemes.

 

                        Sembla ser també que la que es va enfonsar, ho va fer en època Ptolemaica, molts anys després de la seva construcció, el que fa perdre valor a la teoria que al caure la piràmide en va tenir que construir una altra,

 

                        Dinem en ruta (a l'autocar) i arribem a Dashur quasi a l'hora de tancar el jaciment, ens queda temps però per poder admirar la piràmide roja, dita així per la tonalitat de les seves pedres quan el sol se'n va,  realment, tot i que no té ja el seu revestiment, és magnífica, hi entrem i és realment impressionant.

 

                        Després quasi perseguits pels soldats i vigilants (era l'hora de plegar per ells), visitem la piràmide romboïdal, canvia l'angle a mig camí i conserva dues entrades independents, l'una al Nord i l'altra a l'Oest fet que ha fet pensar que es tractés de dues piràmides en una (?), els francesos li varen donar el nom de romboïdal i li ha quedat, conserva la major part del seu revestiment i actualment s'està excavant, fins ara estava en zona militar.

                       

                        El faraó va ser enterrat a aquesta piràmide que és l'única acabada del tot, el temple funerari és molt ben acabat i ampliat posteriorment en diferents èpoques ja que va ser un faraó molt venerat pel poble, al fons hi veiem el temple de la vall que disposava d'un dic per portar les aigües del Nil a un llac sagrat.

 

                        Aquest conjunt possiblement sigui dels millors d'Egipte, de lluny veiem la piràmide de Sesostris III, que no visitem.

 

                        Una mica de sopar al mateix hotel i fins demà

 

 

·        Dimecres dia 20 de Juny

 

Avui hem de visitar Giza, no tenim que anar gaire lluny, són les piràmides que tothom coneix, la de Keops, la major construïda mai, la de  Kefren i la de Mikerinos, (el de les triades que dèiem abans).

 

                        Primer fem un tomb per l'esplanada, veiem que de fet no hi ha gaire gent,  amb tot i això, molta policia, i, a diferència de l'altra vegada que vàrem venir, no ens podem ni acostar a la base de la piràmide.

 

                        Prop de la piràmide de Keops, hi ha dos forats, dins els que reposaven dues barques solars muntades,  A l'altre costat de la piràmide s'hi ha trobat dues barques solars més, aquestes desmuntades, però molt fàcilment recuperables, una s'ha situat en un edifici molt lleig,  però que  cal reconèixer molt ben condicionat dins el que es pot veure la barca com si fos nova. L'altra, encara està enterrada, en espera de col·locar-la en un lloc adient.  Eren les barques que creiem que el faraó necessitava pel seu recorregut com a Osiris (o sigui mort).

           

                        Allà mateix hi ha el temple funerari de Keops, no així el temple de la vall, que no s'ha conservat, també veiem les piràmides de tres de les reines, no s'han posat gaire d'acord i els noms que ens diuen les indicacions sembla que no són els reals. Una mica reconstruïda, tenim a terra  la punta de la piràmide de Keops,  que manca a dalt de tot.

 

                        Visitem la Mastaba de Meresanj III, tomba d'un noble, dignatari o familiar de Keops, preparada per Hepseresh (mare de Meresanj i utilitzada per la seva filla, (Meresanj) molt interessants els relleus pintats els quals encara conserven policromia,  i les estatues de la difunta i de la seva mare repetides cada una d'elles tres vegades, no en sabem el motiu d'aquesta repetició.

 

            Apareixen també estatues d'escrivents juntament amb els fills de Meresanj, tots en posició d'escrivent.

 

             Entrem dins la Gran Piràmide, (la de Keops), ens acompanyen unes noies del servei d'antiguitats i estem pràcticament sols dins la construcció,

 

                          No es pot descriure el que sentim d'estar dins i veure l'enormitat de la piràmide, amb uns blocs de pedra que no sembla que ningú el pugui moure mai.

 

                        Visitem també la petita piràmide de Kennuser una de les de les reines, que no és evidentment gran però és interessant.

 

                        I allà dins una horripilant construcció prop de la gran piràmide, hi torbem la barca solar muntada, que al portar marques de construcció va ser fàcil de tornar a muntar, ja que es va trobar desmuntada i enterrada. Val a dir que l'efecte nefast de la construcció queda compensat sobradament pel fet de que podem admirar la barca en tots els angles possibles, es realment inmensa i ens fa deixar de banda la polèmica de saber si es va construir només per ser enterrada per utilitzar el faraó al món inferior o bé que era una barca de navegació real enterrada prop del faraó.

 

                        Sembla que no pugi ser, de fusta i fa 5000 anys i és allà com si fos nova, inclús es conserven part de les cordes de cànem.

 

 

                        Visitem desprès els temples funeraris de Kufhu (kefren) i Mikerinos, tot passejant es veuen imatges realment insòlites de les piràmides, cal dir que la de Kefren encara conserva a la part superior el seu revestiment original, tenia inicialment una part del revestiment en granet rosa i una altre en pedre blanca, té un esbornac important tot buscant una entrada inexistent a aquell lloc, conserva la rampa que va al temple de la vall, situat al costat de l'esfinx, i ja veiem el temple funerari, que anirà adquirint importància en detiment de la piràmide (veure que Mikerinos té ja la piràmide molt petita i el temple molt més gran) també hi ha un deambulatori entre el temple i la piràmide únic , i també cinc nínxols per esculptures

 

                        Al temple de la vall es interessantíssima la disposició de les columnes fetes amb total perfecció amb blocs tan llisos que sembla una construcció moderna de columnes de formigó, es conserven els drenatges del moll que hi anava adosat, tot i que ara es veu despullat abans hi havia escultures de Kefren a tots els pilars, encar hi veiem les marques.

 

                        Tot i el calor, la vista a l'Esfinx és inoblidable, l'erossio i els atacs soferts l'han deteriorat, però encara conserva la seva presència, es va tallar a la roca del desert i va restar molts anys coberta de sorra fins que la varen destapar i deixar al seu estat actual. El seu temple però no es pot visitar.

 

                        No sabem ben bé el motiu de construcció de l'esfinx, únicament podem dir que es allà, que realment es construida aprofitant una enorme roca que hi havia al mateix lloc i que Tutmosis IV va tenir un somni, explicat a l'estela que hi ha als peus de l'esfinx, i la va restaruar.

 

                        A la tarda ja ens anem a l'aeroport per agafar l'avió que ens portarà a Luxor, l'antiga Tebas. No tenim gaire temps m´s que gaudir una mica del Nil, de les calesas i veure a on era l'hotel.

 

 

·        Dijous dia 21 de Juny

 

 

                        Estem a Luxor, i el Nil fins ara d'un color indefinit, tirant a marró, ara és blau com la mar, avui iniciem el dia pel temple de Karnak, realment no és un temple si no moltes construccions col·locades una prop de l'altre, per no dir a sobre l'altre inclús aprofitant i usurpant les parts fetes pels seus antecessors, allà els diferents faraons de totes les èpoques feien, desfeien incrementaven construccions feien nous pilons, noves capelles, ampliaven sales............. tot seguint els eixos de sempre Est/Oest i Nord/Sud.

 

                        No es pot definir Karnak. És el domini d'Amon, i els seus sacerdots foren poderosos, inclús més que el propi faraó, segons quines èpoques.

 

                        Forma tríada amb Mut (esposa imperial) i amb Jonsu, que simbolitza la placenta, el fill no nascut, i que adopta la figura humana momificada amb una trena de nen que penja al costat.

 

                        Aquest temple era el centre de les dues festes més importants de l'antic Egipte, La formosa festa de la vall (nom que em sembla se li ha posat després) en la que s'anava fins als recintes funeraris de l'altra riba del Nil tot portant Ostracas (pedres gravades) amb peticions a la Tríada.

 

                        L'altra festa, era la de l'Opet  celebrant la collita, aquesta seguint el curs del Nil, i fins el temple de Luxor. La tornada era per terra o be el mateix riu segons èpoques. Aquesta processó està representada als relleus de temple de Karnak.

 

                        Iniciem la visita per les tres petites capelles laterals, dedicades a les tres divinitats de la Triada, era el  lloc a on reposaven les barques de la processó. Val a dir que Karnak disposava d'embarcador propi, del que encara en queden restes, essent així fàcil d'entendre que hi havia d'haver-hi lloc per posar les barques.

 

                        Tot seguit veiem la immensa columna de la que es diu pot encabir al damunt 50 persones. A la dreta el temple de Ramsès III amb el pati i totes les seves columnes amb la imatge del faraó pràcticament intactes.

 

                        La sala hipòstila,  mereix un comentari apart. És d'una alçada impressionant, i al no utilitzar els egipcis la volta, la proximitat de les columnes  estava condicionada a la mida de la pedra que servia de sostre, i per tant són molt properes l'una a l'altra. L'efecte que això fa és indescriptible, semblant a un bosc d'arbres de pedra. Encara hi ha a les pedres del sostre restes de policromia.

 

                        Són interessantíssims els relleus de les parets, amb detalls de la processó que s'efectuava a les festes abans esmentades, són especialment interessants els de Ramsès II i de Seti I al Sud i Nord respectivament.

 

                        La finestra d'aparicions? d'una sola peça encara es pot veure al seu lloc i les columnes presenten encara restes de policromia, igual que les pedres del sostre.

 

                        L'obelisc de Hatshepsut és encara dempeus amb totes les seves inscripcions i podem veure el lloc fins a on va estar tapat per amagar-lo (recordem que Hatshepsut no va ser un faraó si no una farona, fet que no va ser admès en èpoques posteriors). Visitem desprès la capella Blanca de Sesostris I reconstruïda en la quasi totalitat a partir del material que omplia un piló curiosament, tot i tractar-se de material reaprofitat,  ha permès una reconstrucció perfecta de la capella, situada ara al museu a l'aire lliure, lloc a on es troben multitud de restes encara per classificar i posar al seu lloc. En aquest mateix recinte, hi trobem la capella Rosa de Hatshepsut, també reconstruïda a partir de material de desfeta d'un piló, aquesta ja no tan ben conservada com l'anterior ja que li falta porta part de l'estructura.                           

 

                        També visitem el jardí, lloc a on els relleus són de flors i animals com si d'un veritable jardí de pedra és tractés,

 

                        Anem a veure el temple de Ptha i hi veiem una policromia excel·lentment conservada, ah! i també el primer Sicomor, arbre que devia abundar molt a l'Egipte dels Faraons i ara és ben rar. La seva ombra va ser molt apreciada per tots.

 

                        El temple conserva també tot el sostre i les escultures de Ptha i Seckmet . Al sostre hi ha un orifici pel que entra la llum solar i produeix un efecte quasi màgic ja que il·lumina d'una forma estranya l'interior, en algun moment del dia deu caure el raig de llum ben bé sobre la imatge de Ptha.

 

            De sobte, se'ns presenta a la vista el llac sagrat, de dimensions considerables i encara amb aigua. Connectava o connecta? Amb el Nil per un canal. Prop hi ha un escarabat a on s'ha de donar voltes i expressar un desig............

 

                        Com que estem ja dins els dominis de Ramsès II la batalla de Qadesh, ja fa la seva aparició en diferents relleus.

 

                        Veiem també un obelisc caigut  i apreciem que la part superior es polida, sense gravar, ja que anava recoberta  d'una làmina d'or.

 

                        Suposo que em dec haver deixat molta cosa de Karnak, però ara ja anem a dinar, a un lloc prop del Nil.

                       

                        Després de descansar a l'hotel a la nit visitem el temple de Luxor,  és l'únic temple que es pot visitar de nit ja que gaudeix d'il·luminació artificial, la visita és força agradable ja que no fa la calor del matí, amb tot i això les pedres són calefactors naturals i deu ni do la calor que hi fa, de tota manera no és ni de bon tros comparable a la del matí.

 

                        Ens separem de l'entrada per admirar-la de lluny des de l'avinguda d'esfinxs que unia el temple de Luxor amb el de Karnak (4 Kmts), Per la ciutat es veuen restes d'esfinxs a vegades trencades a vegades ben conservades, que donen testimoni d'aquesta avinguda, actualment únicament queden uns 200/300 metres a l'entrada, i les restes per tot el poble que ja hem dit.

 

                        L'Obelisc de l'entrada és bessó del que hi ha a la Plaça de la Concòrdia a París i és de Tutmosis III (molts dels obeliscos que hi ha per les diferents ciutats,  són d'aquest faraó).

 

                        El primer pati que trobem és de Ramsès II, crida l'atenció la Mesquita amb la porta oberta uns 7 o 8 metres sobre el nivell del terreny i que ens diu fins a on era enterrat el temple. Hi ha una polèmica entre si cal conservar al seu lloc la mesquita (és un lloc de culte actual i que al que al seu dia ho havia estat el temple) o bé treslladar·la a un altre lloc.  

                                   

Val a dir que la sala de columnes és estèticament de les millors, hi veiem tots els estils de columnes que hem estudiat, lotiformes papiriformes obertes, tancades, palmiformes...... etc

 

La següent sala, la d'Amenofis III, és meravellosa i estèticament impressionant,  ha estat reconstruïda fa poc,  ja que l'estabilitat de les columnes estava compromesa per moviments de terra, deguts a la construcció de la nova presa d'Assuan,  Al fer les obres d'assegurament es va trobar una "cachette" (d'Amenhotep III) amb una estatuària molt ben conservada que la veurem desprès al museu de Luxor.

 

                                    Les cachettes (paraula francesa.......) eren amagatalls o més ben dit pous a on és situaven les imatges fora d'ús ja que no podien ni trencar-se ni eliminar-se, eren imatges del temple, i per tant sagrades, es col·locaven en aquests pous i allà quedaven, dins el temple. Això permet que trobar un pou d'aquests, sigui una veritable troballa d'imatges en força bon estat.

 

                                    Remarquem que l'eix del temple no és recte, Ramsès II respecta el temple de les barques de Hatshepsut que hi ha just a l'entrada, al construir el pati de columnes i el torça una mica.

 

                                    També són interessants els relleus de la zona Sud Oest amb tots els fills de Ramsès II. Cal comptar fins al 13è que va ser el que el va succeir ja que tots els altres varen morir abans que ell.

 

                                    En els relleus observem unes vaques amb les banyes deformades, o sigui,  una de les banyes mira avall, es tracta d'un costum, el de deformar la cornamenta dels animals,  que encara existeix a les tribus africanes actuals, que va ser vigent a Egipte un temps i que posteriorment es va perdre.

 

                                    Seguim la visita al temple de Luxor amb les diferents sales, de les que recalquem les escenes de naixement diví del faraó i la de la capella de la barca d'Alexandre Magne, enamorat d'Egipte, fins arribar al santuari que per les casualitats de l'atzar ha quedat col·locat pràcticament al carrer el lloc més recollit del temple.

 

                                   

·        Divendres dia 22 de Juny

 

 

                                    Avui (com sempre) ens llevem d'hora, anirem a la vall dels reis a visitar les tombes reials de la zona oest de l'antiga Tebas. Cal dir que el fet que els reis (els faraons) fossin enterrats a aquesta vall, segurament no obeeix a un intent d'amagar les tombes als saquejadors, com moltes vegades es diu,  tota vegada que a l'època era notòria la seva existència, el motiu més plausible, era el d'identificar la figura d'Osiris amb el difunt que era identificat amb el mateix Osiris i que s'acostava així a la terra i que des d'allà tornaria a la vida.

 

                                    Iniciem la visita pel temple de Hatshepsut, bé es tracta realment de tres temples tots tres en el mateix lloc, però el més rellevant és el de l'esmentada Hatshepsut, possiblement la dona faraó més important de la història d'Egipte i que els seus successors varen intentar, sense èxit,  eliminar-la del tot, fins i tot de la història.

 

                                    Al costat,  i tenim el temple de Montuhotep II, veiem encara els forats que varen deixar els arbres que hi havia plantats a l'entrada, ja que aquest temple en lloc de Sala Hipòstila de columnata de pedra en tenia una de vegetal.  Inclús es pot observar (fossilitzada) l'arrel d'un dels arbres.

 

                                    També veiem la tomba de Montuemhat, que tants problemes l'any passat per saber qui era aquest personatge.  La seva tomba, la més gran d'una persona que no era rei, i que havia de ser magnífica, ara, fa pena, sembla un abocador, és clar no és un personatge  conegut.

 

                                    El temple de Hatshepsut, pràcticament no es pot visitar, únicament la part exterior és accessible, i encara amb entrebancs (vull dir amb barreres que no deixen que ens hi puguem acostar, ben segur que tot i que ens sembla una mica exagerat, tenen les seves raons per fer-ho). Destacarem,  els relleus, amb la famosa expedició a Punt (lloc possiblement situat a l'Àfrica, no sabem ben bé on era ubicat) i són detallats tots els articles que es mercadejaven a l'època, són remarcables els rostres africans dels nadius de Punt, i l'especial forma de la reina de Punt,  que ha donat lloc a tota sèrie d'especulacions sobre si era una exageració, una mena de caricatura o bé patia una malaltia.

 

                        Més a la dreta,  en dues capelles laterals una dedicada a Hator i l'altra a Anubis, hi tenim imatges amb policromia força ben conservades val a dir que la imatge de la reina està repicada totalment, no pel seu successor Tutmosis III, si no segurament per  Ramsès II.  El santuari també és digne de ser visitat.

 

                                    He oblidat dir que estem a Deir el Bahari, iniciem ara una excursió a la muntanya Tebana, que ens portarà per dalt de l'estimball de sobre el temple fins la vall dels reis situat a l'altra banda de la muntanya (ah!, estalviem l'entrada) la pujada no és molt forta, tenim sort que la iniciem quan encara no hi toca el sol, doncs al cap d'una estona, a ple sol no es deu poder aguantar.

 

                        Deixem a una banda la tomba de Senenmut, arquitecte de conjunt que va intentar sense èxit ser divinitzat en vida.

 

                                    Sorprèn que hi ha tombes (tancades) ací i allà en lloc d'una muntanya sembla un formatge gruyère. Pel camí ens assalten venedors de tota mena, nosaltres prou feines per anar pujant, els venedors saltant d'un a l'altra, com si la pujada fos un passeig per ells (i segurament que ho era, bé físicament, ja que era la seva manera de guanyar-se les garrofes).

 

                                    Una vegada a dalt, el panorama és magnífic, es veu perfectament l'estructura dels tres temples i inclús l'interior, a vista d'ocell,  ja que no tenen sostre. Al fons avui es pot veure el Nil i la franja verda de la terra cultivada, a la dreta,  el Rameseum i si ens girem veiem la vall dels reis amb les tombes més impressionants i famoses.

 

                                    Baixem fins a les tombes. Allà,  ens esperen els que no han vingut a l'excursió, tot i que hauria resultat interessant, no visitem la tomba de Tutankhamon ja que segons informacions és petita i lletja (bé no tan interessant com d'altres).

 

                                    Visitem, doncs les de Amenhotep II (KV35) que presenta traços simples en el dibuix, atribuït o bé a una simplificació ideològica o bé a les presses per acabar. Hi ha decoració a la part del pou i de la cambra funerària, el fet que s'hagin trobat  parts sense acabar reforça la tesi de les presses.

 

                                  Tot seguit, visitem la de Ramsès III (KV11) aquesta ja tota decorada fins i tot a l'exterior fet que desfà la teoria que les tombes estaven amagades per evitar saqueigs, al passadís de l'entrada, hi ha diferents capelletes amb les ofrenes al difunt, la part més interior de la tomba està inacabada.

 

                                  La darrera visita, doncs només se'n poden visitar tres cada vegada,  és per la de  Ramsès IX, (KV 6) semblant a l'anterior, destaquem en aquesta, el sostre astronòmic i la figura de la deessa Nut col·locada en la seva postura típica amb les mans i els peus a terra i el cos fent un semicercle, el sol li entra per la boca i li surt pel sexe, simbolitzant el naixement diari del sol.

 

                                  Són totes elles, molt interessants,  cal destacar, només que l'estat de conservació dels frescos de les parets és molt bo (tot i que es va deteriorant, no pel temps si no per la quantitat de persones que les visiten). Podem observar en alguns rastres de les guies utilitzades per fer el dibuix i de les pintures negres i vermella que servien per a les correccions.

 

                        És habitual a totes les tombes l'existència d'un pou, inicialment, es pensava que era per protecció de tomba, és a dir que es construïa amb la finalitat que els possibles saquejadors caiguessin al pou al anar a robar.  Actualment es pensa més en un significat simbòlic de comunió profunda amb la terra, ja que els saquejadors eren coneixedors de la situació d'aquest pou.

 

                                    També hi observem el sarcòfag al final, no en totes ja que al principi de l'egiptologia, la norma era endur-se tot el que es podia cap el país origen de l'arqueòleg, molts dels sarcòfags són al Louvre o al British Museum, i alguns al fons del mar, ja que no varen arribar mai a destí.

 

                        La darrera vista d'avui és al Rameseum, temple funerari de Ramsès II,  desgraciadament ha caigut fa pocs dies un dels pilons de l'entrada, que ja estava en molt malt estat. Aquest temple, conserva, caiguda, l'estàtua més gran feta mai a Egipte, evidentment les seves mans i peus són impressionants.

 

                         També ho és el fet que s'hagi conservat la policromia de les columnes de la sala hipòstila en molt bon estat, és curiós vist l'estat de degradació de la resta. Aquest fet ens permet veure com eren els temples egipcis en la seva època. No de color gris pedra.  si no policromats en colors molt vius que avui diríem que són inadequats.

 

                                      El mur davant la sal hipòstila presenta un relleu molt interessant de Ramsés II davant la tríada tebana, i a la sala pròpiament dita, hi ha motius dels Deus primigenis Atum i Sechat, també és destacarem la temàtica astronòmica dels relleus, que la retrobem als temples Ptolemaics.

 

                                        Avui, com que hem anat d'hora hem acabat aviat, ens ha sobrat temps, eficients que som!. Hem anat a veure un taller d'alabastre, hem vist com el treballaven i ens han ensenyat com es feien les diferents peces i com diferenciar-les de les de màquina.

 

                                   De fet les que fan, semblen idèntiques a les antigues, suposo que degut al fet que són fetes de la mateixa manera.

 

                                              Ha arribat l'hora de dinar, i ens toca anar a............. Cal Mohamed, es tracta d'una casa situada a la zona de les tombes de Tebas habilitada, segons diu la targeta de visita,  com a hotel-restaurant, amb bany inclòs. L'acollida és fantàstica, hi trobem si més no, begudes fresques (bé no tan calentes com a temperatura ambient). Tot i que hi ha ventiladors, la calor és sufocant, ens senten en dues taules, i ens porten tot seguit el menjà, destaquem les albergínies revozades, excel·lents, i la síndria un pel calenta però amb un gust que fa temps no provàvem. Els altres mengars, amanides, sèsam, pa nubi..... I una carn anomenada kofka  que és una mena de croqueta molt bona.  Podem, si és el nostre desig, fer mig diada, a una sala del costat del menjador, no veig com es pot ni estar amb aquella calor.

 

                        Al vespre provem de sortir al carrer, anem fins la llibreria a comprar alguns llibres i s'aixeca un ven calent que no es deixa ni respirar, o sigui que a veure el Sr Aire Condicionat.

                        .

 

 

·        Dissabte dia 23 de Juny

 

 

                        Avui ens llevem d'hora (per no perdre el costum) i anem ràpidament a la recerca d'entrades per a la tomba de Nefertari, val a dir que el pont sobre el Nil no l'obren fins les vuit del matí, i és inútil intentar-ho abans.

 

                        Hi ha un màxim de 150 entrades cada dia i una estada dins la tomba dura un màxim de 10 minuts, això si, la visita es pot fer en qualsevol moment del dia.

 

                        Tenim sort i tots aconseguim l'entrada. Anem desprès a visitar les tombes dels nobles, (allà on vàrem anar a dinar ahir, i que avui hi tornarem) Realment cada una de les cases d'aquest poble és una tomba, les han aprofitat com a habitatge i la part més interior de la tomba, moltes vegades encara està intacta, ja que té cap utilitat per ells que son sigui la de deixar-hi andròmines, ja que no hi ha llum.

 

                             Són realment admirables, no parlem ara de faraons ni  de reis,  si no de personatges importants,  tots tenen unes tombes molt i molt maques, i ben decorades, cada una d'elles és diferent, i la temàtica tot i ser semblant a les tombes dels reis és més humana i potser no tan estàtica.

 

                        La localitat s'anomena Sheil-el Gurna, la primera que visitem,  frescos i amb ànims, és  la tomba de Ramose, alcalde de Tebas i visir d'Amenofis III i d'Akenaton. Són molt interessants els detalls de les perruques de les ploraneres del seguici funerari i les imatges tenen un  to realista insòlit. Veiem en les parts inacabades, la quadrícula i el dibuix, que s'utilitzava per les pintures. Les dimensions de la tomba, són considerables i el sostre és relativament elevat.

 

                       Són destacables també les pintures amb bona policromia de les "ploraneres" fent la seva actuació de tirar-se al damunt la sorra que el difunt havia trepitjat  i tot el seguici mortuori inclòs el misteriós tekenu, sac que apareix en un trineu a la majoria de les representacions i que no és sap el que realment contenia (despulles no momificades?...)

 

                     La tomba restà inacabada ja que Ramose va seguir al seu faraó Akhenaton i segurament s'enterrà a Amarna

 

                  Tot seguit visitem la de Nacht, escrivent de graners i astrònom d'Amon sota el regnat de Tutmosis IV, la seva esposa era cantora d'Amon. D'aquesta tomba destacarem les escenes de la collita del blat, les famoses escenes musicals de l'arpista cec, i les escenes de cacera als pantans, paral·leles a les dels faraons representant la massacre de l'enemic. En lloc de la massacre de l'enemic, és la massacre dels animals.

 

                  El lloc per a l'estàtua funerària és un lloc enlairat fora de l'abast de tot hom, ens trobem davant d'un fet insòlit, en desconeixem el motiu.

 

                   La Tomba de  Menna, escrivent de cadastre del temple d'Amon sota el regnat de també de Tutmosis IV és fosca, i detallem  el sistema d'enllumenat utilitzat per poder veure les pintures

 

                     Des de fora amb un mirall dirigeixen un raig de llum solar dins la tomba, després, amb un simple paper de plata, aquesta llum és rebotada i permet veure molt i molt bé les diferents imatges.

 

Anem tot seguit a la de Seknefer també alcalde de Tebas a la Dinastia XVIII , remarcable la decoració del sostre que simula un emparrat de vinyes tot aprofitant la desigualtat del sostre.

 

Finalment visitem la tomba de Rajmire. Visir de Tutmosis III i d'Amenifis II, molt estranya, l'entrada en forma de trapezi i tot decorat, amb una falsa porta al final. Les imatges de decoració, netament africanes, girafes, babuïns, panteres....

 

                                               

                       

 

                        Tot seguit anem a Deir-el-Medina, és la ciutat dels obrers, allà vivien els que treballaven a les diferents tombes de Tebas, i, els artesans feien també les seves pròpies tombes, algunes d'elles amb una veritable piràmide (recuperant la tradició del Regne Antic) a sobre el sarcòfag.  Són menys estereotipades i més reals que les corresponents als faraons. Segurament no havien de seguir uns canons tan estrictes en la seva decoració.

 

                        Molta part de la documentació que ha arribat a nosaltres prové realment d'aquesta ciutat, ja que no hi ha havia  gaires elements de valor, que era el que es buscava abans,  i no eren per tant saquejades, ara, si que hi havia ostracas, assaig d'escriptura pels nens..... Que ens han permès conèixer millor aquella societat. Visitem la d'Arkherka (XX dinastia) amb l'escena del gat matant una serpent i la de Sennefer molt acurada i també cal dir -ho ben conservada.,

 

                      Tot seguit anem a visitar el temple que veiem al fons, passem pel costat del que era la ciutat i la veiem perfectament estructurada en un carrer principal i les cases molt ben alineades en carrers perpendiculars i paral·lels a l'estil de qualsevol ciutat romana o moderna.

 

                        El temple, força ben conservat, és d'època Ptolemaica, hi ha indicis que allà hi havia hagut un temple d'època anterior.

 

                        Destaquem la construcció dels murs en forma d'onada, aquest sistema observat principalment en època Ptolemaica, es pensava era degut a que calia una major seguretat en la construcció, realment però ara, és creu que és un motiu simbòlic.

 

                        Dins el temple hi veiem un personatge, que, amb un pot creiem que va repassant els relleus que apareixen policromats, primer creiem que els va pintant, després veiem que no és així,  que el que fa es netejà amb una mena d'acetona la part del relleu que ha quedat ennegrida pels fums i pel temps, realment no hi ha paraules per descriure el color que apareix després de treure la capa de porqueria

 

 

                        Darrera el temple hi ha una enorme cisterna que abastava d'aigua a tot el poble, no sabem, però com l'omplien, no sembla que la capa freàtica del Nil la pogués alimentar. Segurament hi portaven l'aigua i l'anaven omplin poc a poc. Ni tan sols gosem apropar-nos-hi ja que el terra és relliscosa i la cisterna molt fonda.

 

                        Ha arribat ara el moment d'anar a la vall de les reines (realment no era la vall de les reines, però s'hi va trobar una reina i li ha quedat el nom. Anem, doncs a la Tomba de Nefertari, una vegada dins veiem que no hi cap exageració en tot el que ens han dit és una tomba realment magnífica, els colors són vius i les imatges segurament tal i com les varen veure els egipcis, en gaudim els nostres deu minuts, i uns quants n'arranquem deu minuts més (prèvia propina)

                                                                       

                        Ara anem a Medinet Habu, temple funerari de Ramsès III el visitem per dins i per fora, els relleus, referits la majoria a victòries militars sobre pobles asiàtics, libis, filisteus (pobles de la mar) són prou interessants ja que per la fisonomia es pot endevinar el lloc de procedència de l'enemic però la temperatura esborra tots els records, assolim un rècord 50º

 

                        Exprimint la memòria (i els llibres) veiem que conserva molt bé la part que altres temples tenen caiguda. Es destaca el que s'anomena Migdol, construcció fortificada a l'estil dels assiris, que faria les funcions de piló d'entrada

 

                        També veiem relleus de batalles navals, de lleons, del faraó fent feina agrícola,....

 

                        Remarquem que el cartutx del faraó, per evitar ser repicat posteriorment, agafa una profunditat superior en alguns llocs a 15 cms.

 

                        En ser un conjunt quasi sencer, disposa de la corresponent finestra d'aparicions, lloc per on el faraó s'adreçava al poble, recordem que el poble no tenia entrada al temple, únicament els sacerdots deambulaven pel seu interior.

 

                        Remarcable la Capella de les Divines Adoratrius d'Amon, amb la primera volta documentada d'Egipte, i perfectament conservat el sistema d'enllumenat amb forats al sostre que deixen passar la llum igual que passava a l'època en què fou construït

 

                        Després passem visita als colosos de Mennon que és l'única part visible del temple funerari  d'Amenofis III situat quasi a la ratlla de la franja cultivada i per això destruït, recentment s'han trobat les bases de les columnes de la sala hipòstila.  Hi veiem inscripcions antigues de visitants des de l'època romana que anaven a veure aquests colosos.

 

                        Bé altra vegada a dinar, ja sabem Mohamed................... El dinar és semblant al de l'altre dia, només la carn és diferent.

 

                    Tot seguit anem a l'hotel i quedem més tard per anar al Museu de Luxor, és un museu molt petit, bé no tan petit, però en comparació amb el del Caire podríem dir que és quasi inexistent, destaca per sobre de tot una imatge de Tutmosis III perfecta, estatuària diversa i les estàtues de la Cachette trobada recentment al temple de luxor, evidentment son estatues quasi noves

 

 

·        Diumenge dia 24 de Juny

 

                        Avui és dia lliure. Com que no sembla que fos possible això de no fer res,  hem organitzat una excursió cap a Abydos i Dendera. L'hem de fer en convoy militar, és a dir l'exercit organitza  un convoy amb un jeep davant, un altre darrera i una tanqueta mes darrera i els deu o dotze autocars al mig. De tots,  només dos anem a Abydos i Dendera, els altres van la majoria al Mar Roig (hurgada) a fer submarinisme. Són tres hores aproximades de camí, els autocars es distreuen avançant-se els uns als altres dins el convoy, veiem als costats gent amb escopeta sobre tot quan hi ha ponts i prop dels nuclis urbans.

 

                        Arribem a Abydos, a on hi ha el temple de Seti I, realment és impressionant, veure aquest temple, un dels més importants de l'època, Destaquem, la sala hipòstila que disposa de set portes d'entrada i de set eixos diferenciats, que porten a set Santuaris. De les set portes sis varen ser tapiades a l'època de Ramsès II. Fa l'efecte que hi hagi set temples en un.

 

           La policromia està força ben conservada i és curiosa,  l'escena de la caça del brau per Seti I,  acompanyat de seu fill Ramsès II i..., sobre tot,  la llista reial, a l'anomenada cambra dels ancestrals,  amb el nom dins un cartutx de tots els faraons, des de Nemes .......... Llevat és clar de Hatshepsut i dels d'Amarna (Akhenaton i successors).

 

                        Darrera hi ha l'Ossirion, ara negat totalment, inicialment tenia una construcció al mig rodejada d'aigua simbolitzant la colina primigènia (com si diguéssim l'inici de totes les coses) i la resta era seca, actualment els passadissos són negats d'aigua.

 

                        Fem la visita fortament escoltats i amb els minuts comptats, no per què ens anem a morir, el motiu és que ens han deixat el temps just. No podem ni tan sols anar al poble (a 10 mts) això ja no és per tenir el temps just, si ho provem, topem amb un militar que ens ho impedeix. A l'hora, el convoy militar es torna a posar en marxa i.. Cap a Dendera.

 

                        Possiblement Dendera és el temple millor conservat, és clar que també és dels mes tardans, no va ser acabat,  i no hi veiem els pilons a l'entrada,  (no es varen construir mai). La sala hipòstila no dona lloc a dubtes de quina era la divinitat del temple, les columnes amb la deessa Hator, (hatòriques) són monumentals i formidables.

 

                        L'abundància de sales, racons, l'existència de criptes, passadissos, em recorda els nostres castells de l'Edat Mitjana

 

                        A destacar l'escena del Zodiac, la que hi ha allà no és l'autèntica, la real és al  Louvre.  Indispensable en aquest temple la pujada al sostre, que no té cap perill i permet gaudir d'una vista espectacular de la zona i de les diferents construccions annexes al temple.

 

                        A la tarda, decidim anar, desprès de descansar a passejar pel Zoco de Luxor, els zocos, son llocs agradables de passejar, hi veiem una munió d'objectes que podríem comprar i que de fet ja en comprem algun tot exercint l'art del regateig

 

 

 

 

·        Dilluns dia 25 de Juny

 

 

                             Estem entrant a la recta final del nostre viatge, avui fem les maletes i oh sorpresa, les col·loquen al teulat de l'autocar! Anem pensant a  on aniran a parar amb la conducció típica del país,  però no tenim altra solució que esperar esdeveniments.

 

                                    Fem en un mati, per carretera, el recorregut que turísticament es fa en vaixell, és a dir de Luxor a Assuan.

 

                                    Portem també escolta militar, no tan impressionant com l'altre dia, però si que condiciona els horaris,

 

                                    La carretera està situada al costat de la via del tren, és notable la freqüència de pas dels trens, la carretera circula també paral·lela al Nil, és un trajecte que no es fa llarg.

 

                                    Passem  prop d'Esna, no visitem el temple, també passem, sense visitar-la a pocs metres de la famosa Hieracòmpolis (a on hi ha la no menys famosa tomba 100). Inici de la iconografia de tota la civilització faraònica.

 

                        Seguint el curs del Nil que a estones veiem, arribem al temple d'Edfu, el més gran d'Egipte desprès de Karnak, està dedicat a Horus i és famosa l'estàtua del falcó a la porta.

 

                        El temple,  és de factura Ptolemaica i no tenim documentat cap altre temple anterior en el lloc, molts dels blocs de pedra són reaprofitats d'altres temples, fet que és habitual a l'època, i veiem en llocs inversemblants,  jeroglífics que no responen  a res,  ja que es tracta de jeroglífics anteriors gravats a la pedra reaprofitada.

 

                        L'estat de conservació és excel·lent, i per desgràcia l'hem de visitar a corre-cuita,  ja que tenim hora de sortida. Primer ens dirigim al mamisi, construcció present en la totalitat de temples ptolemaics a on sempre hi veiem escenes de naixement del rei, i escenes d'alletament.

 

                        Des d'allà podem observar la magnificència dels pilons de l'entrada, amb uns relleus impressionants, llàstima de repicats,

 

                        Als temples Ptolemaics, la sala hipòstila no dona directament a l'exterior si no que està tancada per un mur. Aquest fet dona un ambient més intimista.

 

                        Igualment, els temples d'aquesta època ja no utilitzen l'escriptura jeroglífica tradicional si no que els signes es multipliquen i agafen un sentit esotèric, de manera que solament els podien llegir els sacerdots del temple en el que estaven escrits.  Això ha portat que actualment hi hagi especialistes en els jeroglífics del temple de............... i que sigui prou complicada la seva interpretació  com per donar tema a un arqueòleg tota la seva vida.

 

                        Al costat de la sala hipòstila hi trobem dues cambres, la sala del matí a on es purificaven els sacerdots, i la biblioteca, a on hi havia gravat el lloc a on eren els papirs. Així podem saber el que hi havia encara que el material s'hagi deteriorat o extraviat.

 

                        A la segona sala hipòstila retrobem el tema del faraó llaurant la terra (recordem que l'havíem vist a Medinet Habu), podria tractar-se de la commemoració de la fundació del temple (com si fos la primera pedra).

 

                        Altres sales serien les que informen  de tots els indrets miners de la zona especificant el mineral i lloc a on és trobava (d'un interès extraordinari, ja que permet conèixer d'on treien el mineral) i la dels ungüents, amb tots les formules detallades dels ungüents en ús a l'època, així es poden reconstruir els perfums que s'utilitzaven sense errades.

 

                        És impressionant la naos monolítica de Nectanebo II aquest  va ser el darrer faraó autòcton d'Egipte. Diríem que amb ell es va acabar realment la veritable independència d'Egipte.

 

                        Al voltant del temple i ha un passeig deambulatori tancat pel mur exterior, en aquest passeig hi veiem el nilòmetre,  pou que permetia veure el nivell que assolien les aigües a les crescudes del Nil, Els relleus,  són del mite d'Horus i Set,

 

                        Els pilons són accessibles per l'interior i es pot pujar dalt però  el temps que disposem no ens ho permet, i en temps de descompte,  fem la darrera fotografia abans que ens escridassin per haver tardat tan.

 

                        Seguim ara fins a Kom Ombo, temple també Ptolemaic i en una situació idíl·lica en un meandre del Nil i en un petit turó. En aquest indret el pensament vola tot sol,  té quelcom de màgic. El temple és dedicat a dues divinitats, Sobek (el deu cocodril) i a Horus,   està partit en dues parts,  inclús té dos eixos paral·lels, als relleus de deambulatori n'hi ha la meitat dedicats a un i l'altra meitat a l'altra, al mig la deessa Maat (justícia) com posant la pau.

 

                        El nilómetre està molt ben conservat, i els sacerdots del temple tenien cura que sempre hi hagués dins un cocodril viu representant al Deu, al morir,  el momificaven, podem veure en una estança annexa a tres mòmies d'aquests cocodrils.

 

                        En aquest temple hi veiem jeroglífics que representen instruments mèdics de l'època, semblants en certa manera,  als actuals.

 

                        Ara ja anem de dret a Assuan, la seva vista és perfecta, el Nil, l'illa Elefantina.............. Tot i el camí, les maletes segueixen al seu lloc Anem a l'hotel situat una mica a les afores però a tocar el riu i amb vistes a l'illa elefantina i al seu temple.

 

                        Aprofitem la tarda per anar a visitar el museu Nubi, amb les fotografies de tots (o quasi tots) els monuments que va engolir la  presa d'Assuan i una explicació molt acurada de l'historia de la zona des dels seus inicis fins ara. Diuen que es va fer com a reparació als Nubis per haver destruït amb la presa les seves terres, cal pensar que ve a ser com si Catalunya fos engolida per les aigües d'una presa i els catalans fossin portats a Castella a viure.

 

                        El sopar d'avui és a una illa del riu, a uns 50 metres de la riba, per anar-hi ens cal agafar una barca, curiosament a poca distància de la presa d'Assuan, primera productora d'electricitat d'Egipte i potser del món,  no tenen llum.

 

                        Això si, al cap d'una estona l'electricitat fa acte de presència i a més del llum arriba l'aire condicionat. Mengem força bé i a la tornada ens queda el regust de fer el passeig pel Nil una mica mes llarg, és fantàstic sentir·lo i veure les llumenetes de la riba mentre la barca es deixa portar una mica pel corrent.

 

·        Dimarts dia 26 de Juny

 

 

                        Avui després d'assaborir la vista del Nil una i altra vegada anem a fer la visita del dia. Des de fan uns dies,  les visites són més relaxades, no hauríem aguantat el ritme dels primers dies.

 

                        Anem a veure l'obelisc inacabat. Es tracta d'un obelisc situat encara a la cantera que, per raons que desconeixem es va partir,  i el varen deixar allà, tot i això,  no ens permet veure com ho feien per extreure'l de la pedra, ja que circulen diferents versions, que si, amb fustes i infla-les amb aigua, que si amb metall, que si amb pedres rodones.... Totes versemblants, el que si es veu són els petits talls a la roca i la rasa oberta al voltant per poder treballar.

 

                        Tot seguit anem al moll per agafar una barca fins a Filas, a on hi ha el temple que es va traslladar des del seu emplaçament original negat per les aigües fins l'actual, encara es veuen dins l'aigua els pilars utilitzats per anar aixecant les pedres i traslladar-les.

 

                        La nova ubicació, és còpia exacta, si, si còpia exacta, la varen formar igual que l'original, únicament l'illa del costat no és la mateixa.

 

                        Trobem, en comparació que no hi ha gaire gent, això fa el temple encara més magnífic, val a dir que aquest és el darrer temple egipci que va existir i lògicament el regust a Roma és molt present,

 

                        Va tenir la sort que quan Roma es va convertir al Cristianisme (Teodosi  any 384 dc) es va decretar el tancament de tots els temples de les religions de l'imperi considerades paganes, això vol dir qualsevol que no fos la catòlica,  aquest temple, degut que eren importants les relacions amb els habitants de la zona i que estava situat en un extrem de l'imperi poc important, va mantenir el seu culte uns anys més, va ser precisament Justinià a l'any 553 d.c. que va tancar definitivament el temple acusant als sacerdots de saber interpretar els jeroglífics i per tant d'estar posseïts pel dimoni. Els va empresonar i portar a Constantinople a on varen morir i es va perdre definitivament la cultura egípcia.

 

                        No he dit encara que el temple estava dedicada a la deessa Isis,

 

                        Bé ja hem dit que Hieracómpolis (inici de la cultura) es troba prop d'ací, i que a l'any 1822 Champolion inicia els desxiframents dels jeroglífics també des d'ací.

 

                        També en aquest temple com a molts dels Ptolemaics hi ha la presència de Nectanebo II (el darrer faraó autòcton). També trobem la capella construïda per Ergamenos, que va ser educat a Grècia i va abolir el costum dels reis nubis (costum que encara perdura en algunes tribus africanes) que quan ja no es veien útils pel poble, doncs ja eren vells i sense forces és suïcidaven o bé eren enverinats pels sacerdots. A Egipte, aquest costum va ser substituïda pel Heb Sed, renovació espiritual del faraó que demostrava estar en plenitud de les seves forces i que podia guiar al poble.

 

                        És un temple molt ric i molt especial, hi veiem la presència dels emperadors romans, els Antonins amb un pòrtic petit però interessant, i trobem també a Neró, és a dir que notem la seva utilització tardana pels romans.

 

                        Com tots els temples tardans té mamisi, al que s'accedeix per una porta situada en un dels pilons de l'entrada, cal destacar que aquí hi ha una còpia de l'edicte de la pedra roseta en jeroglífic i hieràtic, no en demòtic ni grec.

 

                        Molt conegut,  i un dels elements més importants, és el quiosc de Trajà, molt espectacular i ben equilibrat., apart de ben conservat.

 

                        Tot seguit donem la volta a l'illa per tornar a port, i veiem imatges diferents del temple i sobre tot del quiosc de Trajà, realment impressionant.

 

                        Després,  visitem (bé més que visitar és passejar  pel damunt) la presa d'Assuan, que ha provocat el Llac Nasser i que ha posat fi a la inundació, segurament en el futur donarà lloc a un altre riu paral·lel tota vegada que ja plena la presa  s'ha de donar sortida a les aigües sobrants de la inundació.

 

                        Referent a la presa, hi ha defensors i detractors, avantatges i inconvenients, possiblement els avantatges siguin a curt termini i els inconvenients es facin notar amb el temps.

 

                        A la tarda ens toca passejada en faluca pel Nil, i amb aquest idea sortim, el patró no ho té fàcil es fa un tip d'intentar captar el vent amb la vela ja que quasi no en fa, al final, amb ajuda, anem riu amunt fins arribar a un lloc en el que ens podem banyar, sembla impossible que ens podem ficar a l'aigua en el mateix riu que es banyaven aquella mainada petita però realment és un bany deliciós i la quasi totalitat del grup es banya.

 

                        Val a dir que el corrent és fort i has de nedar de valent si no vols anar riu avall.

 

                        Dues hores més tard anem cap el poble nubi a on ens esperava el sopar, només arribar, però, veiem una muntanya tancada, com si fos una presó, ens obren la porta, (tot i ser ja més de les cinc de la tarda)  i veiem el motiu del perquè és tancada, tota ella és plena d'inscripcions jeroglífiques (i de cabres, no jeroglífiques) més que pujar, grimpem fins dalt vorejant cabres mortes i inscripcions a les pedres fins arribar la famosa estela de la fam de Sahel, únic lloc a on es relaciona al faraó Djeser amb el constructor de Sakkara.

 

                        És admirable que en el lloc a on està, a sol i serena, estigui encara en tan bon estat de conservació.

 

                        La visió del Nil des d'allà dalt és inesborrable tot i que es va fen fosc, al fons s'endevina l'enorme mola de la presa d'Assuan.

 

                        Baixem tan ràpid com hem pujat i anem a sopar, travessem tot el poble entre l'expectació dels seus habitants, és un poble prou gran, observem que la gent dorm a l'entrada de les cases, al lloc a on no hi ha sostre, és com un petit pati que hi ha abans de l'entrada, la calor que es nota és molt intens seria "suportable".

 

                        A la casa que anem una dona molt vella és al llit de l'entrada sembla que estigui morta, però és viva, entrem  i ni es mou.

 

                        El sopar, que molts no varen provar és a l'estil nubi, asseguts a terra en unes catifes de colors i menjant tots del plat que portaven al mig. El menjar el conegut, aquesta vegada destaquem unes patates "xips" naturals, és a dir tallades i cuites pel cuiner. Tal i com és habitual, nomes els homes serveixen, les dones resten amagades. 

 

                        Tot seguit anem fins la riba del Nil a on els nubis jo diria que escenifiquen uns cants i unes danses al voltant del foc. N'hi ha que s'animen i fan com ells i altres que ho contemplem.

 

                        Els estels que es veuen son innombrables ja que no hi ha quasi llums i l'estona passa entre pensaments i records.

 

                        Va a dir que la música i la dansa és netament africana i un és sent transportat, com si fos protagonista real de qualsevol de les pel·lícules que estem tips de veure al cinema

 

 

·        Dimecres dia 27 de Juny

 

 

                        Avui, els que no hi havia estat o be que han volgut repetir,  han anat a Abu Simbel, nosaltres ens hem quedat a Assuan.

 

                        Amb tot i això Abu Simbel mereix una petita ressenya, ja que es tracta d'un temple rupestre (foradat dins la roca) situat a la riba del Nil que havia de desaparèixer amb la presa d'Assuan. És va retallar peça a peça i es va col·locar una mica més amunt, fora de l'abast de l'aigua,  l'obra és realment faraònica, ja que tot el temple és sota una enorme semiesfera de formigó (que sembla una muntanya per fora) que aguanta amb tirants l'interior del temple,.

 

                        Bé nosaltres hem aprofitat per fer una visita a l'Illa Elefantina, dita així per què les roques que la formen simulen lloms d'elefant, lloguem una faluca per anar-hi,  i la primera sorpresa són els jeroglífics que arran d'aigua hi ha escrits a les pedres, també veiem la part final del nilòmetre del temple que hi ha a l'illa.

 

                        Tan punt desembarquem entrem al museu, possiblement sigui igual ara que el dia que es va inaugurar, llevat d'una ala més moderna. Conserva encara tot el regust d'un museu de principis del segle passat.

 

                        Ja fora del museu ens crida l'atenció una imatge d'Osiris en pedra, i deu n'hi do l'alçada que devia tenir, està semienterrada al bell mig del carrer amb unes cabres passejant pel damunt i la roba estesa a tocar................

 

                        Tot seguit fem la visita al temple que ens van obrint a mida que anem facilitant les corresponents propines, són  interessants les diferents capelles que hi anem veient, són diferents de les havíem vist fins ara no podria descriure realment com són, només n'ha quedat que eren petites i que hi havia una estàtua dins una mena de forat que conformava la capella, com que no hi ha gaire gent fins i tot ens porten te.

 

                        Les vistes que hi ha sobre el Nil són, com sempre esplendoroses.

 

                        A terra hi ha  trossos de ceràmica i inclús amb parts de dibuix policromat que no ens atrevim a agafar.

 

 

                        A la tarda anem fins Assuan a fer una repassada pel seu Zoco i comprar els records, sempre hi ha poc temps en aquests llocs, ja que el temps no té cap valor pels venedors, has de regatejar, tan si vols com si no, tan si compres com si no compres, és igual, és un joc al que has de jugar, finalment, aconseguim l'objectiu de comprar (sempre al millor preu és clar..............?) i anem de retorn a l'hotel.

 

                        No he dit que l'hotel d'Assuan és l'ala nova de l'Old Cataract un hotel de regust àrab que encara conserva l'habitació en què l'Àgata Christie va escriure la seva novel·la Mort en el Nil, és un hotel que val la pena de veure és d'un luxe impressionant i cada racó guarda una sorpresa. Això no vol dir que per preparar quatre entrepans tardessin una hora aproximadament.

 

 

 

 

 

 

 

·        Dijous dia 28 de Juny

                                   

 

                        Ja anem de tornada, el viatge que es presentava llarg ja s'ha passat, únicament ens queden unes petites visites al Caire i els records, el que hem vist i el que hem aprés, segurament és el viatge mes ben aprofitat de tots.

 

                        Bé, agafem el vol Assuan-El Caire després de posar al correu a l'aeroport les postals i després de l'escala tècnica a Luxor, arribem al Caire, sense baixar de l'autobús,  ens dirigim a la Ciutadella de Saladí, a on hi ha la famosa Mesquita de Mohamed Alí, una de les que es poden visitar, diríem que és turística.  Les dones pels vigilants de la mesquita,  no n'hi cap que vagi decentment vestida i per tant es fan mereixedors d'una túnica de color verd,  llarga fins els peus que les habilita per entrar.

 

                        Des de la darrera vegada que la vàrem veure, ha envellit i no és tan maca ni blanca com la recordàvem, conserva la seva esplendor, i s'hi fan les mateixes explicacions sobre la religió musulmana que abans, admirem la vista sobre el Caire des de la terrassa que hi ha prop i veiem el famós rellotge (que no funciona) que els francesos varen bescanviar per un obelisc.

 

                        L'estil de la mesquita recorda la de Santa Sofia a Estambul.

 

                        Tot seguit ens dirigim a la mesquita del sultà Hassan, no tan espectacular com l'anterior però molt més autèntica, havia estat fins fa poc escola d'estudiants de l'Alcorà i en el pati central,  per a les ablucions, hi ha disposat quatre espais pels estudiants de les quatre corrents del mahometanisme, que convivien totes al mateix lloc, és clar que la corrent dominant a la mesquita gaudia del millor lloc.

 

                        A la part més intima, l'almuecí, ens fa una demostració de com, mitjançant l'ajut de la volta es pot transmetre i amplificar la veu i ens escenifica el cant de l'oració, és ben cert que la crida a la'0ració que ens va fer era d'una sonoritat i bellesa perfecta, sempre és clar previ pagament d'una contribució material, no espiritual.      

 

                        Tot seguit i a més córrer, ens traslladem al barri copte del Caire, allà visitem l'església de Sant Sergi, cristiana i en funcionament val a dir que l'església està ben conservada, però que el que seria "la trastienda" estava deixada de la ma de Deu, semblava un abocador d'andròmines diverses. Hi ha una cripta a la que no vàrem poder accedir, i que ens varen informar era el lloc a on la Sagrada Família es fa refugiar quan la fugida d'Egipte....

                       

                        Visitem tot seguit la sinagoga de Ben Ezza (si, si sinagoga jueva) actualment sense culte però conservada per diferents institucions jueves americanes principalment,

 

                        Arribem ja a l'hotel (són ja les 4 de la tarda) mengem quelcom i tot seguit aprofitem el que queda de tarda per anar amb Taxi al Khan el Khalili ja que la Caro havia de comprar un Llaud que li havien encarregat, el viatge el vàrem fer en un cotxe que no haurien volgut ni a la deixalleria, però que funcionava. Ens va esperar tota la tarda, el llaud el vàrem aconseguir en un lloc que no podia amagar que era el lloc a on si no el fabricaven si que era el lloc a on el pintaven i ensamblavan les diferents parts, ens va sorprendre que el venedor fos quasi un virtuós de l'instrument, evidentment ens va vendre el que va voler.

 

                        Vàrem fer les darreres compres corre cuita i cap el restaurant a on hi havia el sopar de final de viatge, hi va assistir el nostre guia Yasser que ens va aconseguir un bitllet "NOU" per cada u, els bitllets allà són tots vells ja que no toquen el banc per res passen de ma en ma i així queden, impresentables.

 

                        La sortida cap Barcelona, dirigida pel responsable de l'agència al Caire, impecable.

 

                        Acabo la ressenya del viatge amb que em sembla que ha estat, segurament he deixat molta i molta cosa en el meu record, coses que segurament encara afegiré i coses que no sé com escriure,