Resum del viatge a Polònia, del 18 al 25 d’agost de 2005.

Dia 18 08 2005

Avui iniciem un viatge una mica diferent, es també peregrinació, no sabem per tant quina serà la dinàmica del viatge ni el comportament del grup, el fet de que una bona part fossin coneguts, donava però unes garanties.

La sortida la fem amb ¼ d’hora d’endarreriment, tot esperant un viatger que no arriba, i que finalment no va arribar, ja que vàrem marxar sense ell.

El grup el composen quatre mossens, unes 10 persones de St. Pol, unes altres de les Planes i la resta de Palau i rodalies. Ràpidament unes instruccions del que serà el viatge, primerament una pregaria, i després tot seguit, prosseguim el camí a l’aeroport, sorprèn que el paisatge vist des d’un autobús, sigui diferent del que es veu des d’un automòbil.

Tot just arribar fem una passejada per trobar el lloc de LOT, les línies aèries poloneses, només ho aconseguim preguntant, ja que no tenen lloc fix Apareix finalment la persona responsable del grup que ens reparteix els billets oficials, a la vegada que ens indica el lloc de facturació, arriba també en taxi, el passatger anònim fins aquest moment que faltava tot dient que no havia trobat taxi a temps, ara ja estem al complert.

Després, passem la duana, a on es viuen escenes curioses, ja que el control de les persones es molt acurat, gent que es treu les sabates, ensenya la panxa.... o bé son escorcollades per personal amb guants de làtex pel sol fet de estar una mica més del que és habitual observant la escena.

Pràcticament a l’hora prevista, iniciem l’embarcament, l’avió es petit, sembla però força nou, un Embraer, no l’havíem utilitzat mai, ara sabem que es brasiler, ens enlairem sense problemes, i gaudim de les vistes que ens ofereix la finestreta de l’avió, rius, llacs muntanyes.....al entrar a Polònia, ja veiem que la densitat de l’habitatge es considerable, hi ha casetes a tots els llocs.

Aterrem també amb precisió, i, al sortir no veiem el clàssic cartell amb el nom, al final el veiem havíem estat identificats com a Sa Costa la guia que ens acompanyarà tot el camí fa bona impressió, extrem que confirmarem al llarg del recorregut. Ara ens dediquem a posar el telèfon en ordre per poder trucar sense problemes, així ho fem i diem a la Susanna que hem arribat bé.

El bus es correcte, i ens situem davant, lloc que no abandonarem ja en tot el recorregut. La guia entre tant ens posa al corrent de la història de Polònia, història força complicada ja que el regne desaparegué i fou repartit el territori entre l’imperi Austro hungar, Prusia i Rússia reunificat, fou devastat altra vegada a la segona guerra mundial, fins el punt de que de Varsòvia no quedà res de res, més tard , amb fronteres noves, fou rehabilitat i Varsòvia reconstruïda igual com era abans.

L’hotel Grand, es de tres estelles, no es veu pas molt luxós, però es acceptable, una mica tronat, però net i força agradable, ara, hi fa calor, molta calor, no hi ha aire condicionat, suposem que normalment no els hi fa falta....

Anem a la descoberta de l’entorn, i ens adonem que estem en una gran avinguda prop del centre però aquest prop suposa una horeta de caminar, abandonem a la mitja hora, ja ens hem fet una mica el càrrec del lloc trobem les botigues cares pel que suposàvem, sabates a 300€...vaques a per tot (no naturals, si no artificials), inclòs dalt de les parades del bus. Uns dies mes tard ens informa la guia que va ser una pensada de l’alcalde per fer la ciutat més agradable........

El resumen es que hi ha poc trànsit per l’amplada dels carrers. Aquest vegada la impressió no serà corroborada ja que ens trobarem dins embussos diferents vegades al llarg del viatge.

El sopar correcte, el primer plat de sopa serà habitual, hi entra dins el preu l’aigua i el cafè, no altres begudes. Anem directament al llit sense sortir, ja que el centre era lluny i la guia informà de la manca d’ambient nocturn a la ciutat, l’hotel disposa de casino per jugar i sala de màquines escurabutxaques, tot i estar a l’abast no les utilitzem.

Dia 19.08.2005

Avui ens despertem pel despertador solar, el sol surt molt aviat, ens adonem que realment estem força al nord, sort, ja que el despertador diem ne oficial, no ens funciona. Iniciem una excursió de les anomenades “panoràmiques” per Varsòvia, el bus a una velocitat de 30 km hora i la guia informant del que es veu a dreta i esquerra, tot primer resseguim la Nowy Swat, carrer nou, amb les esglésies de Sta. Clara, l’estàtua de Copérnic i altres monuments que no podem enumerar ja que no les varem poder memoritzar, però que et donen una visió del que es la ciutat vella de Varsòvia, seguim pel carrer a on hi ha les ambaixades mentre la guia explica que era el lloc a on residien els alemanys a l’època de la ocupació i que va ser la part que va patir menys el bombardeig nazi i més el dels aliats.

Pel que anem veient son gent molt preocupada i orgullosa de la seva història, que veritablement té molta part de desgraciada.

Ara passem per les antigues seus de les S.S. i del Partit Comunista, símbols de les dues darreres ocupacions patides per Polònia, la primera, la dels alemanys va lligada a l’historia dels jueus, comunitat molt nombrosa a Polònia abans de la Segona Guerra Mundial, foren confinats tots en un lloc de ciutat separat de la resta per un mur anomenat gheto , nom comú a totes les agrupacions de jueus que varen fer els alemanys, que va ser el primer i el més gran d’Europa.

Mentre anem passant pels carrers veiem símbols, flors banderes, cintes que recorden fets de la guerra i l’orgull dels habitants de Varsòvia de la reconstrucció de la ciutat des del no res en que va quedar fins a l’estat actual, quan es veuen les fotografies realment semblava impossible de reconstruir-la.

Ara fem via cap el parc Lazienkowsky, un immens parc situat al centre de la ciutat a on hi podem veure una reproducció de l’estàtua de Chopin, reproducció, ja que és de bronze i l’original es creu va ser fosa pels alemanys, tota vegada que Chopin no era de la seva devoció.

Ens anem assabentant dels personatges de renom mundial que són polonesos, el primer es clar en Chopin, en Copèrnic, Madame Curie......

El parc es molt ben conservat i frondós, queden ganes de passar-hi més estona, si ens queda temps més tard hi tornarem, fem fotos tot esquivant una segadora d’herba moderna que té cura d’una gespa impecable. També ens ofereixen una foto del grup que naturalment no refusem.

Abandonem el parc i anem a la ciutat nova, allà hi ha un parc amb el monument al Gheto de Varsòvia, allà la gent no té gaires manies i es posa a prendre el sol en vestit de bany com si estes a la platja, encara que ho poden fer pocs dies ja que el clima és més aviat plujós, i han d’aprofitar ja que a partir d’octubre el sol serà un luxe i al Novembre es pon a les 3 de la tarde.

Veiem el lloc a on hi havia el mur de separació (fa temps que es porta això de fer murs de separació), ara ocupat per la via de tramvia, que encara funciona a la perfecció, l’estàtua amb llantions i la paradeta que ven llibre i postals sobre el Gheto

Arribem ara al monument per l’alliberament a on deixem el bus per continuar la visita a peu.

Caminem resseguint primer les antigues muralles que són de rajola vermella, i es distingeix perfectament la part antiga més envellida de la reconstruïda més vermella i nova, ens tornen a recordar que el 85% del que anem veient es reconstruït.

Arribem ara a la Reynek Starego Miasta o sigui la plaça del Barri Vell, molt colorista, rodejada de bars, restaurants i botigues de souvenirs, les cases que l’envolten, totes reconstruïdes amb molt de gust i una fidelitat quasi absoluta amb l’original, hi ha músics i cantaires que no paren de tocar tota l’estona tot demanant unes monedes als turistes i autòctons que circulen per allà, al bell mig de la plaça, una sirena, aquesta diuen que original, però no es una sirena amable si no una sirena guerrera amb l’espasa alçada.

Ens expliquen l’historia llegendària de Varsòvia amb l’uniò de dos camperols per formar la primera ciutat,

Abandonem la plaça per un extrem i sortim per la porta de la Barbacana per observar l’efecte de les muralles amb el fossar que ara ja no té aigua, tornem a entrar per una altra plaça que era a on ajusticiaven als comdemnats a mort amb la casa del botxí a un extrem de la plaça

Ens deixen ara el primer temps lliure 45’ per passejar per la plaça, comprar.....

Ara es quan me’n adono de que no tinc la targeta de crèdit , això serveix d’excusa per trucar a la Susanna i veure com l’hi va, realment insòlit doncs a les 12 la Glòria encara dormia.

Per sort la targeta havia quedat a Girona amb la paperassa que havia tret de la cartera abans de marxar. Fem les primeres compres i com que ja s’havia fet tard cap a veure un vídeo sobre.............la reconstrucció de Varsòvia es clar.

El dinar el fem en un lloc prop de la plaça que fa pensar en els soterranis tavernes que havíem vist a Praga, molt ben decorat, i menjant es clar sopa.

A la tarda tenim visita al Palau Reial, construcció enorme que ja havíem vist anteriorment, es tot reconstruït nou, només un 4/5 % dels objectes són originals, conservats en altres llocs i retornats posteriorment. Anant-hi passem per la plaça de la llibertat a on hi ha una de les campanes més grosses que existeixen.

D’aquesta manera, a la visita es veu el palau tal i com fou en els moments de major esplendor, amb els daurats brillants i les tapisseries en perfecte estat, esmentar les sales, com ja ens ha passat altres vegades és quasi impossibles, el saló del tro, les diferents sales d’espera segons la importància del visitant, la cambra reial, es visita aproximadament un 10% del total del castell, i la visita finalitza en una sala en la que hi ha representats tots els reis que en algun moment han regnat a Polònia, allà, ens van explicant les facècies de cada ú.

Com a detall curiós, el rei no era el propietari del palau, que pertanyia al poble, ja que el rei no era un rei absolut, tampoc tenia exercit, fet que el feia molt vulnerable i les potències de cada moment volien influir, i de fet ho aconseguien, en la elecció del rei. Per aquest motiu, el rei tenia la seva residència particular en un altre lloc.

Vist el palau, retornem al parc en el que havíem estat al matí per fer-hi una passejada pels pavellons, en especial un pavelló sobre l’aigua en el que el rei hi tenia uns banys, allà es passeja tranquil·lament, veient l’antic dipòsit d’aigua, un pavelló d’estil versallesc, mentre passegem veiem uns esquirols que passen vora nostra sense cap mena de por, i sense escapar-se com els que coneixem. També hi trobem cignes, ànecs i galls d’indi, tot en un entorn bucòlic a on hi ha fins i tot un petit auditori.

Avui ens toca anar a l’església, abans, visitem la catedral i l’església adjacent, es el primer contacte directa amb l’espiritualitat que es respira al país, el capellà, espera a la porta als feligresos als que saluda, dins, l’església és plena, no, no hi ha missa, però la gent hi va a resar una estona i després surt.

Fem temps i passegem per l’antiga plaça comprem segells a correus i constatem que els funcionaris són funcionaris arreu, retornem a la catedral, a punt per la missa que havien de celebrar els capellans acompanyants, sembla però que no els han deixat, ja que els mancava una peça essencial al vestit, l’alba, que esperaven trobar a la catedral i que segons sembla no n’hi havia.

La cerimònia es inintel·ligible per nosaltres ja que com ja hem dit, el polonès té molt pocs punts de contacte amb les llengües llatines, igual que ja havíem observat a l’església visitada abans, sorprèn la participació dels fidels, la comunió de genolls amb patena.

Sortint, una última mirada a la Varsòvia vella, amb un pont modern sobre el Vístula, i un concert al carrer de quatre acordions junts, i, una mica més avall una banda de músics.

Retornem a l’hotel a on ens porten la foto de grup feta al matí sota l’estàtua de Chopin.

DIA 20 D’AGOST DE 2005

Avui abandonem Varsòvia amb destí a Czestochowa, ciutat situada cap al Sud, abans fem camí cap l’oest per visitar el monestir de Niepokalanow, pel camí ens expliquen la història de Max Kolbe ara des de fa poc Sant, heroi de Auschwiltz, que va donar la seva vida en substitució d’un altre pres, el camí es monòton, sense res a destacar, no hi ha agrupacions de cases en pobles però si moltes casetes soltes, amb terra cultivada, arribem a un poble que pensem en festes per la quantitat de gent que hi ha al carrer, resulta però que hem arribat al monestir, es veu força modern a la vegada que actiu, amb monjos i monges força joves circulant per allà, en un pati, dos “papamòbils”, un de la primera època, un fiat antic, i el segon blindat de la segona època, el mercantilisme és menor que en altres llocs, ja que pots prendre el que vulguis (llibrets, medalles.....) a canvi de la voluntat, allà visitem la cel·la del Sant i e museu d’objectes que va portar dels seus viatges, en especial al Japó.

Capítol apart mereix el “panorama”, espècie de teatre amb la mare de deu de tema central i durant mitja hora van desfilant davant seu tota mena de personatges coneguts uns desconeguts altres per uns rails, en una desfilada pròpia d’un guinyol, val a dir però que no deixava de tenir el seu encant i era curiós veure es diferents personatges bé impassibles bé inclinant el cap, aixecant el sabre o girant-se vers la mare de deu. Al final desfilen fins i tot les figures d’animalons que semblaven inanimades al llindar de l’escenari.

Tot seguit ens dirigim a Zelanova Wola, lloc a on no s’hi hauria parat ningú si no fos perquè Chopin hi va néixer, visitem la que va ser la seva casa situada en un lloc idíl·lic dins un bosc, a la casa ens ensenyen el piano que utilitzava Chopin per cert un piano vertical força estrany, a més de les diferents habitacions a on va passar uns anys de la seva vida.

A fora pots estar una estona assegut tot escoltant música de Chopin interpretada al piano, seguint el camí s’arriba a un pont sobre un riu, es un lloc per passar-hi una bona estona, mentre hi érem vàrem veure dues núvies fent-se les fotos de rigor, val a dir que eren de caire tradicional.

A la sortida compràrem un CD de Chopin i cap a dinar ja que teniem encarregat el restaurant dins el mateix poble. No he dit encara que per anar al lavabo la majoria de restaurants, bars i llocs públics, feien pagar.

Ara ja en la direcció correcta, cap a Czestochowa, a on hi ha el Santuari de Jasna Gona que vol dir muntanya clara pel camí la guia ens informa de les regions de Polònia, al nord amb Gdansk, amb indústria de vaixells i turística, diu que és zona cara ja que han de viure amb el que recapten en dos mesos que dura la temporada, la pomerania dedicada a l’agricultura la Silesia la més pol·lucionada ja que té mines de carbó i la zona dels Tantras, muntanyes inaccessibles en molts llocs que visitarem en na excursió. També al llarg del camí veiem força persones intentant vendre bolets acabats de collir. Com que anem bé de temps la guia ens proposa de fer-hi una primera visita avui més tranquila, ja que al ser a la tarda hi haurà menys gent i demà fer la visita guiada ja concertada.

Només deixar l’autocar quedem astorats de la quantitat de gent que hi ha, comptem més de 100 autocars i hi ha lloc per molts més, ja dins el santuari, entrem a la capilla de la verge, que és negra i que no és escultura si no que és un quadre, a l’estil dels icones ortodoxes, ens crida l’atenció la devoció de la gent que passa de nosaltres i que està resant, meditant.....passen pel darrera la verge agenollats, i les misses es succeeixen l’una darrera l’altra sense parar.

A fora un capellà amb una mena d’escombra beneeix tota mena d’objectes que hom li posa sobre una taula llarga que té al davant, quan acaba l’aigua del cubell, cap una aixeta i a omplir de bell nou el cubell, beneir-lo i cap a la taula altra vegada, ah! Hi havia cua per acostar-se a la taula de benediccions, en un racó un contenidor brillant dispensava aigua beneïda per omplir-ne ampolles.

Fem un recorregut voltant el monestir, veiem tota plena de flors la finestra que ocupà l’anterior papa a la seva visita al lloc. Com a curiositat les campanes no són dins el campanar si no col·locades al costat a nivell del terra, arribem a una enorme esplanada en el precís moment en que hi arriba una processó, el lloc es comença a omplir i tot i no ser dia festiu Deu n’hi do la gent que s’hi aplega.

Després d’aquesta primera visita retornem a l’autocar per anar a l’hotel d’avui, es diu Tranzit i està situat en una zona comercial separada de la ciutat a l’hotel també tenen dos convits de boda o sigui que ens fa sopar al bar.

Dia 21 d’Agost de 2005

Aquesta nit la Conxita s’ha entrebancat i té el dit ben inflamat, ja es mala sort, sembla però que podrà caminar, l’Hotel tot i que és prop de la carretera, es veu tranquil, hi donem una volta abans de sortir per un corriolet empedrat amb força herbes, indicatiu de poca utilització.

Retornem a Jasna Gora per a la visita guiada, si ahir hi havia gent avui la gent és multiplicada per cinc, el guia és la única persona en el monestir que sap el castellà, es un capellà marianista una ordre que disposa de dos capellans a tot Polònia, i, que ara a l’estiu va a ajudar al monestir per fer de guia, ens va portant per tot el monestir tot explicant la seva història i donant molta importància al fet de que no ha estat mai ni conquerit ni destruït al llarg de la seva història, el regenten monjos paulins, pràcticament inexistents a Espanya, n’hi ha un centenar, i a l’estiu per atendre als fidels arriben a 150, ens porta entre la multitud fins a la sagristia a on hi veiem tres capellans preparant-se per dir missa, per una porta lateral passem davant el quadre de la Mare de Deu, caminant a l’invers per poder-lo veure.

Observem que té dues esgarrinxades a la cara i ens assabenta que el quadre original del segle XI va ser destruït al segle XIII per la revolta d’uns cavallers, i el nou en record, va ser pintat amb les esgarrinxades. per recordar la destrossa del quadre, tot seguit passem a una sala a on hi ha el quadre original, bé el pintat al segle XIII, tota vegada que l’exposat a l’església es una reproducció.

A l’església hi ha uns quadres explicant les diferents vicissituds passades pels monjos, ens en explica dos i retornem a la sagristia per veure la imatge de la Verge de Montserrat que els varen portar des de Catalunya desmuntada a l’època comunista i que varen col·locar a la sagristia i allà s’ha quedat.

Arribem a una mena de claustre força modern tot ple de gent, veiem que estan fent cua per confessar en 13 confessionaris arrenglerats en dues fileres al claustre, el guia ens diu que el sentiment de culpabilitat a Polònia és molt fort, tornem a passar per la taula de benediccions d’ahir, si ahir hi havia gent avui encara n’hi havia més, en un cantó hi veiem una finestreta també amb cua, es per les intencions de les misses.

Com a bon monestir té també la seva botiga de records a on fem cap una petita estona.

Ens dirigim a una capella lateral en la que els capellans que ens acompanyen aconsegueixen dir missa per primera i única vegada. Abans el guia explica a les persones presents que la missa serà en català (spanish).

Havent dinat ens dirigim a Auswchiwtz, el famós camps d’extermini nazi, es una visita que podem qualificar de desagradable, tan per la temàtica com per les explicacions i més pel fet de que sigui molt difícil entendre com un fet així pot haver passat o pot estar passant encara a segons quins indrets del mon, i més encara indrets de països dits civilitzats.

S’ha conservat tota la part del camp feta en obra no la de barraques de fusta, el guia que ens acompanya, específic del lloc carrega contra tothom, amb raó o sense no ho sabem, contra els espanyols que varen idear les cel·les de càstig (a Cuba) contra l’església que no va condemnar en aquells moments el que es feia, contra les empreses que s’aprofitaven per fer experiments amb persones, contra els aliats que preferien anar contra una fàbrica que no pas contra l’extermini tot i que tenien constància del que passava, contra els jueus i àrabs pel que fan actualment a Palestina uns i altres, contra els russos .......en fi......

El que es veu allà són les restes que varen quedar quan el camp de treball (així es deia oficialment) pertinences particulars de la gent classificades, ulleres, botes, maletes.....

Les explicacions son de lo més colpidores i horroroses, ens porten després al segon camp bastit al quedar petit el primer, només queden unes poques construccions dretes ja que la resta es destruïren.

Seguim ara el camí fins Cracòvia les carreteres son força deficients, el paisatge variat, al pas per Silèsia abunden les xemeneies, la resta molt agrícola amb moltes casetes, abundància de capelletes amb sants, la mare de Deu o un Sant Crist, segueixen els boletaires a peu de carretera, la guia no són fiables si no coneixes el bolet.

Arribem a Cracòvia, en una muntanya propera albirem una monestir amb tres torres pertanyent als pares blancs, com a curiositat com que son eremites, no viuen dins el monestir si no en tendes al jardí.

La ciutat es veu bonica i ben arranjada, no així l’hotel que l’únic avantatge que té es que es relativament cèntric, ja que les habitacions són tubulars (molt estretes) i petitíssimes, posteriorment, descobrirem que el servei de restaurant tampoc és adequat.

Havent sopat anem a donar un tomb fins la plaça del mercat fent una primera descoberta pel lloc. Tot i l’hora, sobres les 10 de la nit encara hi ha alguna botiga oberta i comprem quelcom.

Dia 22 d’agost de 2005

Avui toca excursió a les muntanyes, a l’hotel abans de marxar ens prometen canviar-nos l’habitació, els deixem les maletes tancades.

Sortim direcció sud cap els Tantras direcció a l’estació d’estiueig i a la vegada d’esquí de Zapoteco, el paisatge va essent el mateix però a mida que anem pujant, es va aclarint la vegetació i les construccions abans abundants, escassegen i són la majoria en fusta.

La guia ens informa que a les muntanyes regeix encara la societat patriarcal, el més vell, pare, avi... és que mana a la família sense que la resta pugui protestar i ni tan sols sortir-ne, només les queda la solució de fer el que diu. Encara avui, els matrimonis són pactats Es curiós que aquest sistema, encara estigui vigent en localitats grans com Zapoteca a on la influència del turisme tant interior com exterior es evident, en canvi l’estructura familiar continua intacta. Igualment però cara a fora tot i les dissidències familiars lògiques en aquesta estructura, la família està sempre unida.

Viuen especialment de la venda de pells de xai i altres derivats, de la formatgeria, que elaboren artesanament, de la fusta treballada i del turisme present a la zona tant a l’estiu com a l’hivern

Parem ara a una gasolinera a on prenem contacte amb les primeres botigues de pells de xai i de formatges, hi ha qui ja fa les primeres compres, val a dir que les pells són molt i molt suaus (suposo que les d’ací també ho deuen ésser però com que no ens hi fixem...)

El temps es comença a espatllar i apareixen els primers núvols de turmenta, visitem ara una església tota de fusta, molt original, més aviat per la forma i pel fet que tots, tots els seus elements siguin de fusta, seguint les regles, a la part baixa hi ha una botiga de records.

La guia ens assabenta que als trantas i Càrpats, s’hi ha creat parcs nacionals, no s’hi construeix res i no s’hi poc accedir com no sigui a peu, fet que fa que la seva conservació sigui excel·lent

Aquesta vegada val la pena esmentar el menjar, es molt original, tant la sopa que la porten amb el fogonet a cada taula com a la costum de portar el menjar xai, es clar i també el gelat, amb un sucre encès que el fa agradable.

Al sortir ja plou, no gaire, ens permet tafanejar les parades de xai, fusta i formatge que hi ha en quantitat industrial per allà. Pugem al telefèric per veure les muntanyes, però només aconseguim veure que estem molt alts quan mirem avall al poble, i que com a per tot, quan plou hi ha boira a la muntanya.

Es posa a ploure més fort i tenim que abandonar les altures, val a dir que esta preparat tot per passar hi una bona estona amb botigues i xiringuitos amb un aparell que igual que ací els pollastres fa salsitxes a l’ast.

Tot es baixar com parar la pluja forta, pel camí de tornada passem per una església i observem que els cavalls van ferrats amb una tira de goma per evitar rellisquin al paviment, els genets, van vestits típics de la zona (tot molt acurat).

Arribem a l’habitació de l’hotel, la mateixa, ningú s’ha preocupat de canviar-la, no s’hi pot fer res mes. A la nit tornem a donar una volta per la plaça del mercat volta curta ja que es torna a posar a ploure i fins demà

Dia 23 d’Agost de 2005

Avui el dia també s’aixeca plujós a la nit ha plogut i tot i que al moment de sortir no ho fa el paraigua ens acompanya tota l’estona..

Tot primer anem a visitar l’antiga ciutat de Kazimier, ara integrada dins Cracòvia però que abans havia estat ciutat independent situada en una illa del Vístula, es a dir que tenia un fossar natural, posteriorment la ciutat va ser la ciutat dels jueus, ja que ells prosperaven i obrien els seus establiments dins aquesta ciutat, es va convertir en un barri jueu fins que varen tenir llicència per obrir els seus establiments a Cracòvia, al crear-se el Gheto de Cracòvia, varen desaparèixer i la ciutat de Kazimier o millor dit el barri, ha passat a ser un altre barri de la ciutat, amb un passat, evidentment jueu, tal i com es veu a l’antiga sinagoga, i la separació encara visible dels homes i les dones també la presència dels signes visibles com un antic cementiri i unes làpides recordant fets relacionats amb jueus.

Tot seguit, iniciem la visita a la catedral i castell de wawel situades en un turonet prop del centre de la ciutat, la catedral té a la seva entrada unes restes d’animals prehistòrics, un mamut que segons diu la llegenda protegeix la catedral, es molt recarregada però interessant i dona la impressió de que queda molta cosa per veure,.

El que més crida l’atenció es el sepulcre del bisbe Segismon al bell mig de la catedral ens expliquen la història-llegenda que diu que el rei i el bisbe no s’entenien i que el rei va citar al bisbe per arribar a un acord es va enfadar i el va matar, davant aquest fet, la reacció del poble va fer fugir el rei i les restes de bisbe varen ésser dipositades a la catedral. Abunden el símbols de moda a l’època, calaveres i altres símbols tètrics.

Resseguim les diferents capelles una d’elles en restauració, admirant els diferents elements ornamentals de la catedral.

Cal destacar també l’estàtua de la reina Eduvigis, feta santa, i, segons la llegenda el que es diu vulgarment mirall de virtuts, donant tota la seva riquesa per causes nobles, ella sola era tota una ONG, estan exposades la bola i el ceptre que es varen trobar dins el seu sepulcre.

Passem tot seguit a un claustre excepcional d’època neoclàssica, té tres nivells i és enorme actualment s’estan restaurant els esgrafiats que cobrien les parets desgraciadament desapareguts, sorprèn pel seu tamany i construcció.

Un dels teulats de la catedral és d’or, per sort per nosaltres el podem veure ja que es or molt barrejat i per tant molt difícil de separar, si no hagués estat així, ja no hi seria.

Sortim ara com sempre prèvia visita a la botigueta del lloc, en direcció al barri vell, veiem un Sr. Vestit de cavaller de l’edat mitjana, no endevino la seva funció, no sé si era un element turístic oficial, si era un reclam d’alguna de les parades de records de la zona o si pretenia guanyar alguna moneda suggerint una foto amb ell.

Passem ara pel carrer més noble de la ciutat a on hi viuen totes les forces vives de la ciutat, inclosos arquebisbes, bisbes..... i a on havia viscut el papa anterior quan era arquebisbe de Cracòvia.

Ja ploguent, arribem a la Plaça del Mercat, enorme, una de les millors del mon, al mig els antics magatzems tèxtils, transformats ara en botigues de souvenirs, la guia ens porta a una botiga que ven tota classe de vodka, beguda nacional polonesa., inclosa una varietat que en diuen d’Uru amb una herba dins que diuen és dels prats a on hi havia els Urus, que són els “bisontes” polonesos ara protegits, de 30 parelles han passat a 300..

A la plaça malgrat la pluja un grup de nois lituans fan uns balls regionals, es veu que és típic dels grups dansaires anar a la plaça a fer les seves exhibicions, veiem una estructura en forma d’escenari que ens fa pensar que hi ha una festa, ens assabentem al arribar a Girona que l’estructura era per rebre al nou arquebisbe de Cracòvia......

A les dotze del migdia, tot i que com ja hem dit plou, un trompetista, toca tres vegades en tres direccions diferents l’himne de Cracòvia que queda interromput bruscament, el trompetista és en viu, no és gravat. Tot seguit entrem a l’església, ho farem junt amb una pila de turistes el que fa que l’església sembli petita, el sostre es d’estrelles i el retaule de l’altar principal té la particularitat de que cada dia el tanquen i a les 12 l’obren, possiblement sigui l’únic d’aquestes característiques, hi ha representades diferents escenes de la vida de la verge, també es de destacar l’obra de les cadires de la catedral finament treballades.

Sortint ja plou, no és una pluja forta però si persistent, anem a Kadowice, ciutat natal de l’antic papa Joan Pau II, fem la visita a la casa situada al costat de l’església, es tot una exposició de la vida del papa, molt ben explicada (tot i que ni una paraula en espanyol, i menys en català es clar) ara hi ha una mitja hora de cua al carrer (tot i que plou) i la cua va resseguint els diferents quadres, fotografies objectes personals del Papa i altres objectes que ell mateix hi ha fet portar, a fi de que no es faci mal bé el parquet, ens fan posar unes enormes sabatilles sobre les sabates

Visitem també l’església tota curiosa amb una representació d’un pastor amb les ovelles, i la pila baptismal, objecte de veneració pels fidels.

Tot sortint mengem l’anomenat pastisset del papa, ja que es veu que la darrera vegada que va anar al seu poble, va recordar els pastissets que menjava de petit i ara s’ha muntat un bon negoci arrel d’aquest fet, val a dir que no són gaire bons, potser s’han massificat.

Retornem ara a Cracòvia, abans passem per Lagiewniky, santuari de la divina misericòrdia exemple viu de la religiositat del poble polonès l’antic santuari, s’han quedat petit i decidiren bastir-ne un al costat, la construcció es impressionant, sembla el palau Sant Jordi de Barcelona, estil totalment modern i un campanar espectacular, ens diuen que s’ha acabat en només 5 anys.

A l’antic santuari hi ha una exposició del Santíssim, cerimònia que feia molts anys que no veia, val a dir que l’antic santuari funciona tot i haver-hi el nou, també hi compte unes 40/50 monges cantant.

Seguim cap a Cracòvia i tot i que havíem dit d’anar a sopar fora de l’hotel, el mal temps i el cansament fa que ens quedem a l’hotel, no ben bé a menjar ja que ens donen una sopa que pocs aconsegueixen acabar.

Dia 24 d’Agost de 2005

Avui ja deixem Cracòvia, ja que el bus no pot accedir a la porta de l’hotel , la guia contracta una furgoneta que ens carrega l’equipatge 200 metres fins un lloc a on el traspassa al bus, ens assabentem que el dia anterior varen robar la documentació a uns del grup que varen anar a sopar, es veu que va deixar la jaqueta a la cadira i el del darrera la hi va robar, fet estrany ja que es tractava d’un establiment luxós i no es podia entrar fàcilment, bé el fet es que va succeir i li fa tocar fer un munt de gestions a la policia i l’ambaixada per poder sortir del país.

El cel amenaça pluja però encara no plou, anem cap a la mina de sal de Wielicza, ens diuen molt important, declarada patrimoni de la humanitat, té nou pisos de fondària el darrer de tots inundat, va estar en funcionament fins fa uns 4 anys i actualment només s’hi fan tasques de manteniment per evitar l’esfondrament, s’hi obtenen en aquestes tasques un 500 Kg de sal al dia.

Dins la mina hi funciona un sanatori per tractar malalties pulmonars, situat en pis 4 (sota terra es clar).

Les visites son contínues i els grups quasi es toquen, hem de fer temps pels volants a fi de que tots els que esperen puguin anar baixant, ho fan per grups segons la llengua que parlen, ja que cada grup baixa amb un guia i un miner-escombriarie que va tot darrera per evitar que ningú quedi dins, evidentment tot i les indicacions, ha una munió de galeries i deu ser fàcil perdre’s si no ho coneixes i no segueixes al grup .

Baixem un total de 308 escalons de fusta, força fàcils d’un total de 800 que n’hi ha cal dir que es visiten únicament tres nivells, una vegada a baix, els 308 són pel primer nivell, quedem estranyats de l’amplada que tenen les galeries, totes revestides de fusta i el terra de sal polida, la fusta ens diuen que en contacte amb la sal s’enforteix i no es podreix, a la vegada si hi ha algun moviment dins la mina, les fustes s’esbadellen i es detecta l’anomalia a temps per prendre les mesures adients.

Ara anem fent el recorregut amb estàtues de Copèrnic, capelletes, de cavalls i treballadors de la mina..... que estan fetes totes en sal, llevat d’un sant crist i una verge que són de fusta anem baixant i hi veiem llacs de salmorra, i sales enormes, dins una d’elles fins i tot hi ha un ascensor per veure el panorama des de dalt.

N’hi ha algunes que han patit esfondraments i una part ha restat inaccessible, i, maravella arribar a una enorme església dedicada a Sta Kinga, patrona dels miners amb unes làmpades de sal, amb una alçada extraordinària que to te res a envejar de qualsevol església gòtica, i una capacitat impressionant,

S’hi celebren tota classe d’oficis religiosos, misses casaments.....tot seguit passem a unes altres sales que es lloguen per festes hi ha una exposició en una, un bar a l’altra, fins i tot en una ens rep una orquestra amb els acords del “viva espanya” i ens deixa fer fotos amb els barrets de la orquestra i tot això a 135 mts. sota terra.

A l’església repeteixen el cerimonial de la foto del parc de l’estàtua de Chopin i a la sortida de la mina ja tenim la foto a disposició de qui la vulgui.

La sortida és apoteòsica, es surt per un ascensor, per motius que no sabem està colapsat, hi ha un cua d’unes 100 persones ( o potser més) que esperen torn ens fan esperar a una sala molt amplia que també fa de menjador, ja que si haguéssim d’esperar a la galeria d’accés a l’ascensor la sensació d’ofec hauria estat gran, o sigui que ens van fent entrar per grups petits mentra veiem les darreres estàtues de l’interior de la mina.

L’ascensor és digne d’una pel·lícula de por o de riure no ho sabem, el fet es que a cada pujada o baixada es truquen per telèfon i toca una campana produint una sensació de perill, segurament inexistent.

L’ascensor és el dels miners, ens hi encaixen com sardines, en un ascensor d’aquests que ací es per 4 persones n’hi pugem 10, ens hi tanquen amb portes metàl·liques, i cap amunt puja a 4 metres per segon ah! I sense llum, en 30 segons ens plantem a dalt i ara es quen ens adonem que plou i a més plou força., dinem i retornem a Cracòvia a on recollim al que havia perdut la documentació ja fets els tràmits i pendent només de l’expedició l’endemà del passaport a Varsòvia.

La tornada és llarga són uns 350 Km. Que fem unes 4 hores ja ha deixat de ploure i observem unes boires baixes que estan sobre molts camps molt curioses, també veiem els darrers pallers que els pagesos encara fan per amuntegar l’herba per l’hivern.

Ens aturem a una gasolinera més per imperatiu de xofer (que té uns minuts de descans obligatori en trajectes llargs) que per necessitat real, allà un venedor ambulant i mai millor dit, ens vol vendre una vaixella, porta el gènere carregat en un turisme normal i s’atura per fer les vendes, deu ésser habitual ja que una mica mes tard ens volen vendre uns binocles.

Arribem a Varsòvia, altra vegada a l’hotel Grand, torna a fer calor.....ja només queda esperar fins l’endemà que amb totes les esperes de sempre agafem el mateix avió (o el seu germà) i cap a Barcelona, la tornada la fem resseguint la costa des de l’avió, veiem Palamós, St. Antoni, St. Feliu, Tossa, Blanes......dos minuts més i Barcelona.

Ens espera el bus (que hem de buscar) i una vegada a Palau la Glòria i la Susanna.